L’eclipsi solar del dimecres 12 d’agost, el primer en gairebé un segle, ha obert la porta a la recerca. La NASA dispararà 20 imatges per segon amb satèl·lits i l’Agència Espacial Europea es traslladarà al centre de la península per estudiar el fenomen. Catalunya també impulsarà una investigació pionera entre humans, analitzant diferents reaccions biològiques enregistrades a través de rellotges intel·ligents. Els efectes dels eclipsis s’han estudiat àmpliament en animals, plantes i insectes, però existeix un “buit de coneixement” sobre la resposta humana al fenomen, apunta la Generalitat, que n’està darrere. Segons la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, la iniciativa ja suma més de 2.000 adhesions i convertirà l’eclipsi en un “gran experiment científic” que generarà “nou coneixement” a través de la participació ciutadana.
Experiments com aquest formen part d’un canvi de paradigma global en el món de la recerca. La doctora María Jesús Cruz, cap del grup de Pneumologia de l’Institut de Recerca de Vall Hebron (VHIR), reconeix que cada vegada hi ha més veus a favor d’allunyar-se d’un tipus de ciència “estratosfèrica” i que esdeveniments científics de masses, com l’eclipsi de dimecres, són clau per arribar a la ciutadania. La investigadora rebaixa les expectatives de l’estudi –que es farà a través dels mateixos rellotges que tingui la població, alguns molt exactes i d’altres no tant– però situa l’experiment com una manera “d’apropar la recerca a la societat”.
“Cada vegada tenim més tecnologies que ens permeten fer partícip la gent”, comenta Cruz, impulsora de l’estudi juntament amb companys de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, en una conversa telefònica amb Món Planeta. En aquest sentit, els rellotges intel·ligents o les aplicacions esportives, climatològiques o ambientals poden propiciar als investigadors dades de forma massiva. “És el poder de les dades”, resumeix la investigadora, que voldria arribar a les 5.000 adhesions abans de l’eclipsi. “Tothom sap ara la seva informació cardíaca o climatològica; la comunitat científica té ara molta més informació a l’abast que dècades abans”, conclou.
Aquesta nova manera d’acumular dades, compatible amb els mecanismes clàssics de la recerca, ajuda a apropar les investigacions a la societat, un objectiu de gairebé totes les universitats. “Intentem estar més a prop de la gent. I ho fem de diferents maneres. La participació activa de la població en la recollida de dades n’és una, però també estem en contacte amb moltes associacions. Abans, els pacients eren només pacients; ara se’ls implica en la recerca perquè ens expliquin quins són els seus interessos al respecte”, comenta Cruz.
Com reaccionarem els humans a l’eclipsi?
Els investigadors registraran dades fisiològiques abans, durant i després de l’eclipsi mitjançant els rellotges intel·ligents. En funció del model de dispositiu, aquests registres poden incloure la freqüència cardíaca, el ritme respiratori, la saturació d’oxigen en sang o la temperatura cutània, entre altres indicadors. La intenció és anotar les emocions i les respostes fisiològiques dels humans durant el fenomen solar per comparar-les amb registres posteriors.
“L’últim eclipsi és de fa cent anys. S’informava a través de telegrames i possiblement hi havia qui no n’estava al cas. Això ja no és així, és la gran diferència”, apunta Cruz, conscient que hi ha moltes expectatives per l’esdeveniment. “La gent ha quedat per veure-ho amb família o amics i és un fenomen que no hem vist mai, per tant, l’emoció apareixerà igualment”, enraona la investigadora, que no veu perillar l’estudi: “És com quan vas a veure un concert. Saps què passarà, perquè coneixes la música, però t’emociones igualment”.
Les dades poden ser útils tenint en compte que la ciència només ha pogut demostrar com afecten els eclipsis en els hàbits dels animals, que no són conscients que la foscor respon a una alineació extraordinària de la lluna sobre el sol. Però encara no hi ha dades prou sòlides que expliquen amb tanta profunditat què remou l’esdeveniment en els éssers humans.
“Ells, els animals, tenen un efecte sorpresa que nosaltres no tindrem”, comenta l’experta de Vall Hebron. Un estudi publicat a la revista Animals va analitzar les reaccions a un eclipsi al Riverbank Zoo, a Carolina del Sud, anotant que tres de cada quatre espècies van canviar les seves conductes. Principalment, adaptaven les seves rutines durant el fenomen, però no de la mateixa manera.
Cinc espècies van viure l’eclipsi amb “ansietat”: els goril·les, girafes, flamencs, alguns ocells i tortugues. D’altra banda, en els rèptils —una tortuga de les Galápagos i un dragó de Komodo— es van observar comportaments inèdits caracteritzats per un augment de l’activitat, que habitualment és gairebé nul·la. I els flamencs van decidir protegir les seves cries. La investigació també documenta que dues de les quatre tortugues del Zoo van començar rituals d’aparellament, si bé l’anàlisi reconeix que no hi ha una explicació exacta de per què va passar això. A inicis d’octubre, quan hi ha previst publicar els resultats de la investigació catalana, sabrem què remou un eclipsi en els éssers humans.
