Les inscripcions en pedres rúniques de l’actual Dinamarca han permès a un equip d’investigadors descobrir l’existència d’una gran reina víking que, probablement, va ser molt important en la creació del regne danès d’aquesta civilització de l’Alta Edat Mitjana. Segons expliquen en un article publicat a ‘Antiquity’, l’anàlisi dels gravats de les pedres ha detectat un nom de dona repetit –Thyra– en uns monuments on, habitualment, només hi apareixien noms d’homes.
El mateix nom repetit a dos grups de pedres
Fa més de 1.000 anys, els gravadors de pedres rúniques relataven les gestes i victòries dels líders víkings, deixant-ne constància per a la posteritat. D’elles, se n’han trobat dos grups on el nom de Thyra hi apareix molt sovint i, per l’estil del gravat, els científic han conclòs que van ser obra del mateix artesà i que, per tant, es refereixen a la mateixa dona, que devia ostentat un poder més que considerable a la societat de l’època.
El “certificat de naixement de Dinamarca”
Un dels textos prové de dos monuments coneguts com les Pedres de Jelling, pel nom del poble on es troben, i que van ser gravades pels volts de l’any 965. De les dues, la més grossa sovint és coneguda com el “certificat de naixement de Dinamarca” perquè és el primer que conté el nom del país en el moment en què el cristianisme començava a tenir-hi una certa importància.
A totes dues pedres rúniques hi apareix el nom de la reina Thyra com a mare del rei Harald Bluetooth, el governant d’aleshores. La pedra grossa va ser gravada per ordre del rei Harald en honor als seus pares. La pedra més petita, en canvi, va ser gravada per ordre de pare de Harald i marit de Thya, el rei Gorm, per homenatjar la seva esposa, a qui anomena “la força”, “la salvació” o l'”ornament” de Dinamarca, ja que la traducció no està clara.
Identificant el gravador
En un altre grup de pedres rúniques, les anomenades el grup Bække-Læborg, dues d’elles esmenten una dona anomenada Thyra. Fins ara, hi havia hagut discussions sobre si era la mateixa, és a dir, la mare del rei Harald, però en aquest nou estudi s’ha pogut confirmar que el gravador de tots dos grups va ser la mateixa persona, anomenada Ravnunge-Tue, reforçant la relació entre els grups de pedres i apuntant clarament a una única Thyra, reina de Dinamarca i mare de Harald Bluetooth.
La identificació del gravador com el mateix ha estat un procés laboriós. Tot i que en alguns casos l’estil individual és visible directament per als experts, tant en la llengua emprada com en la forma de les runes; altres detalls com ara la tècnica de gravat són més delicats. És per això que els investigadors van escanejar les pedres i van fer-ne models digitals en 3D, van analitzar-ne els gravats i van extreure’n un perfil únic de l’angle i la força dels cops durant el gravat, que coincidia en tots dos grups de pedres.
Un nom que hauria de ser entre els gran de la història del país
Així doncs, la reina Thyra de totes aquestes pedres és la mateixa, i això vol dir que, de les menys d’una desena de pedres rúniques de la Dinamarca pre-cristiana que esmenten dones, quatre parlen d’ella. Tota una prova de l’enorme importància que devia tenir per a la societat del moment i el poder i la influència que devia exercir en un moment crucial de la història del país.
