MonPlaneta
Uns nous fòssils poden ajudar a aclarir l’evolució dels mosasaures

El descobriment d’uns nous fòssils de mosasaure podria ajudar a aclarir l’evolució d’aquests rèptils aquàtics gegantins, uns caçadors formidables de l’època dels dinosaures. Descoberts a prop del poble de Walhalla, a Dakota del Nord (Estats Units), l’espècie a què pertanyen ha estat descrita en un article al ‘Bulletin of the American Museum of Natural History’ i ese l’ha batejat coma ‘Jormungandr walhallaensis’, en referència a la serp de Midgard de la mitologia escandinava, filla del déu Loki i que podia envoltar la Terra de tan grossa com era.

Característiques compartides amb dos grups diferents

Aquesta espècie acabada de descobrir va viure fa uns 80 milions d’anys i era una caçadora marina temible, com tots els mosasaures. Amb uns 7,3 metres de llargada, tenia una cara més llarga i prima que la majoria de mosasaures, per bé que en la resta s’hi assemblava molt. Això va intrigar els investigadors des que se’n van trobar les restes, l’any 2015. De fet, l’estudi dels fòssils mostra que el seu aspecte era semblant tant al genus ‘Mosasaurus’ com a un altre de proper però d’animals més petits, el ‘Clidastes’. L’angle i el número de dents, a més, no encaixava en cap de les dues classificacions.

El crani i les dents d'aquest mosasaure van desconcertar els paleontòlegs | Museu Americà d'Història Natural
El crani i les dents d’aquest mosasaure van desconcertar els paleontòlegs | Museu Americà d’Història Natural

Tot plegat va fer pensar que no només era una espècie nova sinó que pertanyia a un ‘genus’ a part dels esmentats, ja que semblava una barreja de totes tot i ser-ne clarament propera. Els científics, però, no descarten que sigui una nova espècie de ‘Clidastes’ més grossa que les que s’havien trobat fins ara. Pel que fa als ‘Mosasaurus’, davant dels 7,3 metres de llargada del ‘Jormungandr’, podien arribar a superar els 18 metres.

Uns animals que van tornar al mar

Les restes, però, tenien altres detalls poc habituals. En destacaven uns forats i rascades a les vèrtebres que van ser identificades com marques de mossegades. Com que no sembla que es curessin, els investigadors pensen que van produir-se al final de la seva vida o bé que el seu cadàver va ser devorat per carronyaires, cosa que també podria explicar que l’esquelet estigui incomplet.

En qualsevol cas, els mosasaures són un grup molt interessant perquè eren marins però els seus avantpassats vivien a terra ferma, en un procés de tornada a les aigües que comparteix amb altres animals com els plesiosaures, les balenes, les tortugues marines o les foques, per exemple. Gràcies al gran número de fòssils que se n’han trobat, a més, són una família especialment interessant perquè permeten estudiar aquesta transició.

Més notícies
Al període Cretaci sembla que hi havia mamífers que s'atrevien a intentar caçar dinosaures | Michael W. Skrepnick
Troben les restes fòssils d’un dinosaure i un mamífer lluitant a mort
Amb una antiguitat de 125 milions d'anys, curiosament el mamífer va ser qui va atacar el rèptil, molt més gros
Aquest depredador primitiu s'alimentava d'una manera molt diferent de com pensàvem fins ara | Proceedings of the Royal Academy of Sciences B
Un dels primers grans depredadors era molt estrany i tenia gustos delicats
Els investigadors creuen que s'alimentava de preses toves
Els 'Kimberella' eren uns dels animals més avançats que existien fa 550 milions d'anys | Dr Ilya Bobrovskiy / GFZ-Potsdam
Descobreixen l’àpat més antic del món en un fòssil de 550 milions d’anys
La troballa permet conèixer molt més sobre la vida dels primers animals que van existir
Reproducció artística d'un pliosaure, comparant la seva mida amb la d'un humà | Megan Jacobs / University of Portsmouth
Troben les restes d’un rèptil marí el doble de gros que una orca
Aquest exemplar de pliosaure va viure fa 152 milions d'anys a l'actual Anglaterra

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa