Fa com a mínim 48.000 anys, els homes de Neandertal ja caçaven lleons de les cavernes. En un article publicat a ‘Scientific Reports’, un equip de científics aporta les que són les primeres proves que aquests grans felins eren entre les preses d’aquests homínids propers a nosaltres. L’anàlisi de les restes d’un lleó de les cavernes trobades a l’actual Alemanya revela que li van clavar una llança de fusta a l’abdomen, confirmant que va ser mort per un neandertal.
A més de la primera prova que aquesta espècie prehumana caçava lleons de les cavernes, també és la mostra més antiga que s’ha trobat mai d’un homínid caçant un gran depredador. Els autors de l’estudi, però, sospiten que probablement ho van començar a fer molt abans i que el que han trobat n’és, simplement, la primera prova irrefutable.
Podrien haver-ho fet desenes de milers d’anys abans
A més d’aquestes restes, els investigadors també van examinar tres ossos de les potes de lleons de les cavernes d’un altre jaciment alemany que tenen uns 190.000 anys d’antiguitat aproximadament. Descoberts el 2019, formaven part d’una pell que, probablement, també va ser arrencada per uns neandertals poc després de la mort de l’animal. En aquest cas, però, no hi ha proves directes que fossin els responsables de la mort de l’animal, per bé que se sospita que la pell es devia haver fet servir com a símbol de prestigi.
Una llança a les costelles
En l’altre cas, però, és molt més clar que una de les costelles de l’esquelet del lleó de les cavernes té una marca que correspon amb la que hauria deixat una llança de fusta que s’hi hagués clavat. Per l’angle de la ferida, sembla que els caçadors es van acostar a aquest exemplar, que devia ser un mascle vell, per darrere, i el van atacar mentre es trobava tombat descansant. Altres marques fetes amb eines de pedra, a més, apunten que després va ser especejat.
