L’entorn familiar és un dels aspectes que més influeixen en la construcció de la personalitat i les relacions interpersonals dels humans. Un entorn familiar que té un impacte encara més destacat durant els primers anys de vida i la infantesa, quan els nens comencen a formar-se junt amb les primeres etapes educatives.
Un nou estudi de l’Institut Karolinska, a Suècia, mostra que aquells nens que creixen en una situació familiar difícil estan exposats a desenvolupar problemes mentals greus, dificultats escolars o un augment de la propensió a la conducta delictiva en el futur. Els investigadors van estudiar parelles de germans del país, els quals un va ser adoptat per una família que estava en un alt risc, mentre que l’altre germà seguia amb els pares biològics, seguint 12 000 germans i germanastres nascuts entre 1950 i 1980. Una mostra en la qual van participar infants els quals com a mínim tenien un dels progenitors amb algun tipus de problema psiquiàtric o social, com a malaltia mental, delinqüència o intent de suïcidi, i on almenys un nen havia estat donat en adopció abans dels deu anys.
Uns resultats intergeneracionals
Els resultats de l’estudi mostren que aquells infants que van ser adoptats tenien un menor risc de desenvolupar malalties mentals, caure conductes delictives o desenvolupar dependència de prestacions socials en l’edat adulta en comparació amb els germans que van romandre amb els pares biològics. Una adopció que també implicava que els infants obtenien millors resultats i acabaven obtenint un nivell educatiu més alt en el futur. A més, els investigadors assenyalen que aquests infants adoptats i en un entorn familiar més estable i amb més recursos també tenien un millor rendiment en el servei militar obligatori.
Un dels aspectes que més destaquen els investigadors és que l’impacte de l’entorn familiar pot travessar les generacions, ja que també van analitzar si les diferències produïdes per aquests entorns es transmetien entre generacions, i per això van estudiar prop de 22.000 fills de les parelles de germans. Segons els resultats de l’estudi els fills dels germans adoptats per famílies més estructurades i que generaven un millor entorn familiar mostraven una millor resposta que els seus cosins, i estaven exposats a un menor risc de delinqüència i problemes econòmics; tot i que els resultats van ser positius es perdia ‘efectivitat’ entre generacions. “Això suggereix que la millora de les condicions de vida beneficia no sols a l’individu, sinó també a la pròxima generació”, afirma va assenyalar el professor associat del Departament d’Epidemiologia Mèdica i Bioestadística de l’Institut Karolinska Erik Pettersson. “El nostre estudi demostra que un entorn domèstic més favorable pot marcar una gran diferència, especialment per als nens que comencen la vida amb clars factors de risc”, sentencia.
