Un nou estudi internacional liderat per l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-UPF), el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, la Universitat Harvard i l’Euskal Herriko Unibertsitatea (EHU) i publicat a la revista Cell mostra la força de la romanització a la península Ibèrica.
Els investigadors assenyalen que “el domini romà va transformar Ibèria en un mosaic poblacional genèticament divers, amb una àmplia presència d’ascendència procedent de la Mediterrània oriental i del nord d’Àfrica. Les elits del període posterior de les migracions sueves, alanes i visigodes van introduir ascendència centreeuropea sense provocar un canvi demogràfic significatiu”, un fet que suposa que la romanització no només va ser la conquesta de territori i la instauració d’infraestructures i un mode de vida romà sinó que va ser també l’assentament de la genètica romana.
Els autors de l’estudi han reconstruït la genètica de la península entre els segles I i VIII després de Crist a partir de l’anàlisi de 243 genomes antics procedents de 31 jaciments arqueològics d’arreu del territori català i mostra que l’arribada dels romans va suposar un canvi molt més destacat en la composició genètica en comparació a les migracions a la península dels sueus, alans o visigots.
Roma va ser un canvi, les altres societats van impactar menys
L’arribada dels romans va canviar per sempre el que coneixem com a península Ibèrica. Infraestructures que encara avui perduren i que mostren l’impacte que van tenir els romans en el que després seria Catalunya i la resta de la península Ibèrica. Carles Lalueza-Fox, actual director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, corresponsable de l’estudi i investigador principal de l’IBE (CSIC-UPF), assenyala que “la romanització no va ser únicament una transformació política, lingüística i cultural. Les nostres dades mostren que també va comportar una gran transformació demogràfica, que va connectar les poblacions locals amb moviments humans originats en diverses parts del Mediterrani”, explica Carles Lalueza-Fox, actual director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, corresponsable de l’estudi i investigador principal de l’IBE (CSIC-UPF).
En canvi, a partir del segle V l’estudi identifica que es van detectar individus amb ascendència de l’Europa central i septentrional derivats de les migracions postromanes un cop caigut, o en procés de caiguda de l’Imperi Romà. Segons destaca Pablo Carrión, primer autor de l’estudi, anteriorment doctorand a l’IBE (CSIC-UPF) i actualment investigador postdoctoral a l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva de Leipzig, “Roma va crear una societat extraordinàriament diversa mitjançant moviments de població a través del Mediterrani. Les migracions posteriors van introduir noves ascendències, però el seu impacte demogràfic va ser molt menor”.
Una romanització que no es va veure afectada per l’arribada de migracions postromanes les quals, en canvi, sí que van impactar amb força a territori com la Britània o els Balcans. “La història genètica de la península Ibèrica és diferent de la d’altres regions de l’Europa postromana. Hi trobem migracions i noves ascendències, però no una substitució de la població ni un impacte demogràfic a gran escala”, conclou David Reich, investigador principal de la Universitat Harvard i corresponsable de l’estudi.
