El darrer informe elaborat Consell de la Joventut d’Espanya, Fad Joventut i Oxfam Intermón mostra que els tentacles de la crisi de l’habitatge no només afecta el dia a dia dels joves sinó que repercuteix directament en la salut mental. Segons els resultats d’aquest informe 42% de les persones d’entre 25 i 34 anys afectades per la crisi de l’habitatge qualifiquen la seva salut mental com a regular o dolenta. En l’informe es “posa de manifest” que la crisi de l’habitatge té diversos graus d’afectació i que la situació que provoca junt amb la precarietat laboral suposa una pitjor percepció de la salut mental entre els més joves, un fet al qual s’ha de sumar el fre als projectes de vida i expectatives de futur que pot tenir aquest segment poblacional. Una afectació a la salut mental que també entén de rendes, ja que aquelles persones que destinen més del 50% dels seus ingressos en aquesta despesa tenen una incidència de mala salut dues vegades per sobre de la percebuda.
Segons els autors de l’estudi la població més jove del país ha de destinar “de manera sostinguda” entre el 40 i el 50% dels ingressos a pagar l’habitatge, una xifra que sobrepassa el llindar recomanat de 30%. En declaracions recollides per l’ACN Andrea González Henry, presidenta del CJE, assegura que les dades que es mostren a l’informe demostren que els joves no només es juguen “una qüestió material, ens hi va la vida i la salut en poder accedir a un habitatge digne”. “Les solucions no poden ser només sanitàries; no podem respondre amb més psicòlogues a un problema que té l’arrel en lloguers que es mengen la nostra capacitat d’estalvi, en salaris que no arriben i en una generació que ha normalitzat la incertesa com a forma de vida”, afegeix.
Els factors que influeixen
L’estudi determina que la salut mental dels més joves no només es veu afectada per la crisi de l’habitatge. De fet, l’estabilitat emocional del sector més novell de la societat està exposat a altres factors com són la precarietat i la inestabilitat laboral, dos actors que suposen una càrrega sobre la salut psicològica dels més joves. De fet, en l’estudi es detalla que el 63,5% de la població jove que es trobava en situació de carència material extrema va patir algun tipus de problema psicològic, en contraposició del 52,4% de la que no presenten cap privació. L’informe mostra, a més, que aquelles persones que tenen problemes per estalviar mostren més símptomes de malestar psicològics i aquells joves amb carència material extrema expressaven patir soledat no desitjada amb freqüència en el 39,8% dels participants, una xifra que cau radicalment en aquells que no pateixen aquestes dificultats materials dels quals només el 19,6% assegura patir soledat no desitjada amb freqüència.
Julia García, coautora de l’informe i experta en desigualtats i joventut d’Oxfam Intermón, alerta que “per a moltes persones joves, l’habitatge marca decisions vitals: amb qui viuen, quina intimitat poden tenir, quant de temps poden sostenir un lloguer o fins a quin punt poden imaginar un projecte de vida propi”. “La crisi de l’habitatge s’ha convertit en un factor estructural de desigualtat que afecta la seva salut mental, les seves relacions i les seves expectatives de futur”, conclou,
