Els gossos són els animals més populars del món per la seva estreta i forta connexió amb els éssers humans. Una connexió que s’ha de treballar. Un nou estudi liderat per la Universitat de Linköping, a Suècia, publicat al portal científic Royal Society Open Science, mostra que l’activitat que més reforça i genera una bona connexió amb el gos és jugar-hi almenys uns minuts al dia, una activitat lúdica que té un gran impacte positiu per al vincle emocional entre l’humà i el gos, que es reforça amb el joc i no amb els entrenaments convencionals per a gossos, segons els investigadors.
Els autors de l’estudi assenyalen que el joc pot semblar un aspecte simplement neutre o comú, però té un gran impacte, ja que fins i tot els gossos en edat adulta i els més grans juguen amb els seus amos i hi mantenen una gran connexió, tot i que la majoria dels estudis mai tinguin en compte o utilitzin la funció del joc com un aspecte clau pel que fa a les emocions i la canalització d’aquestes en els animals.
Un experiment amb tres grups de parelles d’amo i gos
Els investigadors van fer que els amos dels gossos responguessin un qüestionari exhaustiu sobre la relació dels amos amb les seves mascotes. Un cop respostes les preguntes, van dividir les parelles d’amo i gos en tres grups. El primer d’aquests grups havia de jugar més estona del que és habitual, un altre grup havia d’entrenar més de l’habitual i oferir llaminadures als gossos, mentre que un altre grup mantindria la seva activitat habitual per després tornar a respondre el mateix qüestionari després de les diverses activitats.
Una divisió en tres grups que va mostrar com els gossos que havien jugat més temps de l’habitual amb els seus amos hi mostraven un vincle emocional més fort i estable. Aquest reforç, en canvi, no es va reproduir en els altres dos grups, en què els gossos no van mostrar cap millora del vincle emocional amb el seu amo.
Els autors de l’estudi assenyalen que, en el cas dels gossos i amos que van seguir un entrenament convencional, la manca de millora va ser motivat per la diferència de l’activitat. El joc lúdic no té cap objectiu, finalitat, ni recompensa, de manera que aleshores la relació amb l’amo esdevé una connexió emocional pura, sense cap interferència; una cosa que no es produeix en l’entrenament, ja que aquest tipus d’activitat implica que els amos imposen un objectiu, una finalitat per a dur a terme l’activitat, i es tracta d’una activitat totalment pautada i estructurada en què un cop acabada se li ofereix una recompensa al gos, és a dir, el moviment i la interacció venen motivades per un objectiu i recompensa finals.
L’impacte dels amos sobre els seus gossos
Segons assenyala la investigadora de la universitat sueca i una de les autores de l’estudi, Lina Roth, l’experiment demostra que el més important és trobar un joc amb el qual el gos respongui positivament i que el temps de joc es torni agradable, un fet que permetrà crear una relació més estreta i un vincle emocional més fort.
“No n’hi ha prou de llançar-li una pilota. Com que volíem comprovar la interacció social entre gos i humà, els jocs que vam proposar en l’estudi van ser perseguir-se entre ells, amagar-se i buscar o burlar-se una mica del gos amb els dits. No cal mantenir el joc durant molt de temps, es tracta més de prestar atenció al comportament del gos. Uns minuts de tant en tant sembla que marquen una gran diferència”, afegeix Roth.
