Un equip d’investigadors de diverses universitats i centres de recerca espanyols ha aconseguit identificar una joguina que estava molt de moda entre els infants de la península Ibèrica de fa 5.000 anys. En un article publicat a la revista ‘Scientific Reports’, han revelat quin era l’ús d’unes taules de pissarra amb mussols dibuixats de què, durant el darrer segle, s’han trobat milers d’exemplars en jaciments repartits pels actuals estats espanyol i portuguès.
Els arqueòlegs no es posaven d’acord sobre què eren
Fins ara, els experts no s’havien posat d’acord sobre què eren. La idea més estesa és que devien complir algun tipus de funció ritual i que representaven deesses, però els investigadors no ho veien clar, ja que l’aparença informal d’aquests objectes els feia pensar que eren una altra cosa, com també el fet que haguessin estat trobats a restes de llars i altres indrets que no tenien un context ritual clar.
Una comparació amb els infants actuals
Així doncs, i pensant que podien ser joguines, els arqueòlegs van examinar un centenar d’aquestes plaques, documentant quins trets concrets dels mussols hi apareixien –el bec, les ales, la cara plana, el patró de les plomes…– i van comparar-les amb un centenar d’imatges de mussols dibuixats per infants d’entre 4 i 13 anys.
Als alumnes, tots de la mateixa escola, se’ls va dir que fessin un esbós d’un mussol en menys de 20 minuts, sense donar-los cap altra instrucció. Segons els investigadors, la semblança entre aquests dibuixos i els gravats de les plaques és molt significatiu i revela, entre d’altres coses, és que la imatge que tenen els infants d’avui d’un mussol és pràcticament igual a la que tenien els infants de fa 5.000 anys.
Uns objectes amb moltes utilitats
Per bé que és impossible saber de quina manera aquells nens i nenes jugaven amb els seus mussols de joguina, els arqueòlegs tenen algunes idees. El fet que molts d’ells tinguin perforacions, per exemple, indica que és possible que en alguns se’ls poguessin afegir plomes de debò per fer-los més “realistes” a l’hora de jugar.
A més, però, els investigadors creuen que aquesta joguina també complia una funció molt important en l’aprenentatge dels infants de l’Edat del Coure. Gravant les plaques, els infants podien distreure’s i divertir-se mentre que, alhora, aprenien a fer servir algunes tècniques i eines que, de més grans, els serien imprescindibles per a la vida diària, com ara esmolar ganivets o puntes de fletxa. De fet, els arqueòlegs creuen que els més hàbils gravant mussols podrien haver estat seleccionats com els més adients per fer aquestes feines per a la comunitat.
A més d’això, però, els autors de l’estudi reconeixen que és possible que els mussols també tinguessin un ús ritual, potser permetent que els infants participessin a cerimònies grupals com ara enterraments, oferint les seves joguines com a ofrena als éssers estimats que havien mort.
