La lepra és una malaltia desatesa que cada any afecta milers de persones d’arreu del món. Concretament, es reporten uns 200.000 casos nous cada any i és fàcilment reconeixible per les nafres cutànies, la degeneració nerviosa i la debilitat muscular i és considerada una malaltia portada des d’Amèrica pels colonitzadors europeus.
La infecció de la lepra la causa pel bacteri Mycobacterium leprae, i ara els investigadors de l’Institut Pasteur, el CNRS i la Universitat de Colorado junt amb altres institucions científiques europees i americanes han assenyalat que un segon bacteri, el Mycobacterium lepromatosis, va infectar els humans com a mínim des de fa un miler d’anys, segles abans que els europeus arribessin a Amèrica. Tot i la seva llarga trajectòria vírica, els investigadors assenyalen que l’M. leprae segueix sent la causa principal d’infecció de la lepra.
Més de 800 mostres estudiades
Els investigadors van analitzar l’ADN de prop de 800 mostres tant de restes antigues com de casos clínics actuals i han pogut confirmar que l’M. lepromatosi s’havia estès per Amèrica del Nord i Amèrica del sud molt abans que els primers colonitzadors europeus arribessin al continent. La doctora Maria Lopopolo, primera autora de l’estudi i investigadora del Laboratori de Paleogenòmica Microbiana de l’Institut Pasteur assegura que “aquest descobriment transforma la nostra comprensió de la història de la lepra a Amèrica” i que aquestes troballes demostren que “una forma de la malaltia ja era endèmica entre les poblacions indígenes molt abans de l’arribada dels europeus”.
Cal destacar que el Mycobacterium lepromatosis va ser descobert l’any 2008 als Estats Units en un pacient mexicà. Vuit anys més tard, l’any 2016, també van detectar aquest bacteri en diversos esquirols vermells de les Illes Britàniques. Nicolás Rascovan, autor principal de l’estudi i cap del Laboratori de Paleogenòmica Microbiana de l’Institut Pasteur, assenyala que “no estem començant a descobrir la diversitat i els moviments globals d’aquest patogen recentment identificat. L’estudi ens permet plantejar la hipòtesi que hi podria haver reservoris animals desconeguts”
