El descobriment d’un ésser marí extingit pot ajudar-nos a resoldre un gran dubte sobre l’origen dels vertebrats. Segons explica un equip d’investigadors en un article a ‘Nature’, aquest organisme, un tunicat que va viure fa 500 milions d’anys, és un parent proper d’aquest grup d’animals a què pertanyem entre moltíssims altres, els humans.
Criatures estranyíssimes però parentes ‘properes’ nostres
El fons del mar és ple de criatures estranyes que ens fan pensar en com devia evolucionar la vida a la Terra i, per tant, quins eren els nostres primers avantpassats. La resposta podria ser als tunicats, uns invertebrats que s’alimenten filtrant aigua i dels quals hi ha dos grans grups: els ascidis, que s’enganxen a roques del fons marí, i els apendicularis, que neden lliurement. Tots ells, però, neixen com a larves emblants capgrossos i després creixen de manera diferent.
Malgrat les diferències, sembla que els tunicats són els parents més propers dels vertebrats. Les preguntes, doncs, surten soles: d’una banda, com van evolucionar i, de l’altra, quin era el nostre avantpassat comú. Gràcies al descobriment d’aquestes restes fòssils d’un tunicat primitiu, som una mica més a prop de poder-les respondre.
Els orígens dels tunicats
Tot i que se sap que els tunicats existeixen com a mínim des de principis del Cambrià, trobar-ne de fossilitzats és molt difícil. Aquest animal, anomenat ‘Megasiphon thylakos’, ha estat descobert en un molt bon estat de preservació, i és per això que permet respondre moltíssimes preguntes sobre la seva evolució i la relació de la seva família amb els vertebrats.
Així, per exemple, sembla que la separació entre els ascidis i els apendicularis es va produir 50 milons d’anys abans del que es pensava i que, poc després de l’Explosió Cambriana, els components fonamentals del cos dels tunicats ja s’havien establert clarament. Una de les grans preguntes sobre aquests éssers és si van començar sent més semblants als ascidis o més aviat com els apendicularis, és a dir, quin dels dos grups es va separar de l’altre. Gràcies a aquest fòssil, es pot concloure que, per la seva semblança amb els ascidis, els primers tunicats vivien enganxats a roques.
La relació amb els vertebrats
De quina manera estan relacionats amb nosaltres, però? El fet és que, malgrat el que pugui semblar, els tunicats són cordats, és a dir, que tenen una estructura flexible de suport, una medul·la espinal, per primitiva que sigui. De fet, els tunicats i els cèfalocordats són els únics grups de cordats que no són vertebrats, i és per això que l’origen comú hauria de ser en un d’ells dos. Si bé aparentment els cèfalocordats són més ‘semblants’ als vertebrats, les anàlisis genètiques apunten que, de fet, els tunicats ens són més propers.
Així doncs, i tot i que és molt complicat, els investigadors esperen trobar més restes de tunicats fossilitzats, per tal d’estudiar aquest grup ‘germà’ per aprendre de quina manera es van produir les primeres passes del que, centenars de milions d’anys després, acabaria duent a l’aparició dels humans moderns.
