Un estudi ha identificat 514 espècies marines a la zona de banys del Fòrum de Barcelona, una platja artificial afectada per diversos impactes d’origen humà. Aquesta gran biodiversitat, que inclou espècies exòtiques, és una descoberta sorprenent en un hàbitat marí tan transformat. Aquesta platja urbana entre la desembocadura del Besòs i el port del Fòrum, és una zona reduïda i tancada però amb comunicació amb el mar obert. Bona part de la zona estudiada es dedica a activitats esportives nàutiques i al bany de la població.  

Del 2017 al 2019, durant més de 250 hores d’immersió, la UB-IRBio i equips de col·laboradors voluntaris van analitzar la vida marina de la platja. Mol·luscos, peixos, crustacis i algues són els grups més abundants, d’acord amb l’anàlisi posterior.  L’hàbitat marí és força estable “i això podria ser un dels factors que influeixen en aquesta gran biodiversitat”, explica el professor Manuel Ballesteros (UB). “Sorprèn la gran diversitat específica trobada a la zona de banys, ja que és una àrea força contaminada antròpicament, amb restes d’obres de la construcció del moll, efluents de la depuradora del Fòrum i altres deixalles”.

Branchiomma luctuosum | Manuel Ballesteros / UB
Branchiomma luctuosum | Manuel Ballesteros / UB

 A més de les espècies exòtiques, els organismes que més s’han beneficiat de la transformació del litoral del Fòrum són algues, esponges, briozous i tunicats colonials, i peixos típics de substrats rocosos, és a dir, espècies que s’assenten sobre un substrat dur. Algunes algues i invertebrats bentònics poden assentar-se a la superfície de les parets verticals de la platja urbana i a les escales del fons de la zona de banys i a la base de formigó dels pilons. «Les pedres que es troben a poca profunditat creen un bon hàbitat per a les espècies d’invertebrats infralapidícoles, tant per als mòbils com per als sedentaris. En el fons fangós, més enllà de les pilones centrals, les espècies capaces d’enterrar-se hi troben el seu hàbitat ideal. També és una bona zona de posta de sípies i de llebres de mar, i algunes espècies de peixos hi troben una zona de refugi durant la seva fase juvenil», explica Àlex Parera (UB).  

La descoberta de quinze espècies exòtiques dona suport al fenomen de la tropicalització que s’estaria produint en algunes àrees de la Mediterrània. «Amb l’augment de la temperatura de l’aigua, aquests hàbitats costaners són cada cop més propicis a l’assentament d’espècies procedents d’aigües més càlides», remarca Miquel Pontes (VIMAR).  En el cas de la llebre de mar Bursatella leachii, un invertebrat que només apareix a la platja del Fòrum de manera esporàdica, tot indica que no té un impacte negatiu. Com que s’alimenta de diatomees, aquest mol·lusc no competeix amb altres espècies autòctones.  «Ara bé, el poliquet Branchiomma luctuosum és una espècie exòtica més abundant que Bursatella leachii i està present en aquesta platja gairebé tot l’any. Per això, podria entrar en competència amb altres espècies filtradores i suspensívores», determina Xavier Salvador (ICM-CSIC).

Felimare picta | Manuel Ballesteros / UB
Felimare picta | Manuel Ballesteros / UB

Segons l’estudi, la nacra (Pinna nobilis), el mol·lusc bivalve més gran de la Mediterrània, ha desaparegut. El 2018, a una fondària de dos metres a la zona de banys, se’n van poder comptabilitzar quatre exemplars vius i algunes petxines buides.  «Malauradament, en immersions posteriors s’ha comprovat que tots els exemplars estaven morts, molt probablement a causa de la infecció causada pel protozou Haplosporidium pinnae, que ha delmat les poblacions de nacres a quasi tota la Mediterrània», apunta Guillermo Àlvarez (FECDAS).  

El deteriorament de la qualitat de l’aigua per les aportacions del Besòs i els efluents de la planta depuradora del Fòrum, és un dels factors que posa en risc la conservació de les poblacions d’espècies marines al litoral. Tampoc hi ajuda el comportament d’alguns banyistes, que llencen residus. «Fins i tot s’han trobat espècies d’algues i invertebrats que viuen a sobre o a sota de plaques metàl·liques, en llaunes buides, o associades a tovalloletes», detallen els autors. «Sembla una incongruència, però malgrat l’aspecte deplorable d’algunes zones per l’acumulació de la brossa marina, hi ha espècies que es poden aprofitar del substrat originat per aquests materials».

Per preservar els valors ecològics del medi marí a la zona de banys del Fòrum, seria important impulsar diverses mesures en el futur: «Neteges periòdiques de la platja urbana, potenciar l’educació ambiental dels visitants —amb un accent especial en els grups escolars i els joves estudiants—, prohibir que es llencin objectes a l’aigua i instal·lar contenidors ecològics» són les accions prioritàries que recomanen els autors.  

Nou comentari