Els ascidis són un grup d’organismes molt estranys. Semblants a plantes, en realitat són animals cordats i tenen unes propietats sorprenents que les han fet objecte d’interès de molts científics. En un article a ‘mSphere’, un equip de científic anuncia que n’ha descobert una de nova: una espècie nativa de l’Antàrtida conté uns bacteris que segreguen un compost químic que podria servir per a combatre el melanoma, el tipus de càncer de pell més agressiu.
Un equip dels Desert Research Institute, el Laboratori Nacional Los Álamos i la Universitat del Sud de Florida, tots ells als Estats Units, han aconseguit traçar aquest compost anticancerigen, anomenat palmerolida A fins la seva font: un microbi que viu a l’interior dels Synoicum adareanum, uns ascidis que viuen a les aigües que envolten l’arxipèlag de les illes Anvers, a l’oceà Antàrtic.
Tot i que les qualitats antitumorals de l’interior d’alguns ascidis fa temps que es coneixen, i això els fa mereixedors d’una protecció especial, no ha estat fins ara que s’ha pogut identificar el microbi específic que produeix aquest compost. El descobriment, però, és una gran passa endavant cap al desenvolupament de tractaments naturals pel melanoma.
L’any passat, els investigadors ja havien aconseguit aïllar les espècies claus del microbioma del S. adareanum, uns 21. A partir d’aquí, van continuar analitzant aquests microorganismes fins que van aconseguir esbrinar quin d’ells produïa la palmerolida A. De fet, és la primera vegada que s’aconsegueix relacionar un producte natural de l’Antàrtida amb la maquinària genètica que hi ha darrere de la seva síntesi.
El que no es pot fer, és clar, és anar allà i collir ascidis en massa per fer medicines contra el càncer. Coneixent com es produeix aquest cmpost, però, es pot trobar una manera de produïr-lo fent servir biotecnologia. A cap i a la fi, saber què produeix la palmerolida obre la porta a cultivar-la, d’una manera o d’una altra, i a aconseguir-ne prou quantitat com per fer els primers estudis clínics sobre la seva utilitzat combatent el càncer de pell.
En un altre camp, també es vol estudiar quin paper té exactament la palmerolida A en aquesta espècie d’ascidi i quina part juga en la relació simbiòtica entre l’ascidi i el bacteri que la produeix. Així, en altres casos, aquest tipus de relacions han permès a altres espècies tenir pigments que les protegeixen de la llum del sol, bioluminiscència o agents químics per defensar-se dels depredadors.
