Un estudi de més de 1.000 homes danesos i publicat a la revista ‘Human Reproduction’ assenyalen que el percentatge de greix corporal d’un home pot ser un indicador més fiable sobre la seva salut reproductiva que no pas l’índex de massa corporal (IMC). Els investigadors assenyalen que un percentatge de greix corporal més elevat estava associat amb un nombre més baix d’espermatozous i a canvis en l’equilibri dels nivells de testosterona. De fet, els autors de l’estudi destaquen que fins i tot els homes amb un IMC normal, però amb un alt percentatge de greix corporal mantenien aquestes associacions.
El doctor Nis Brix, primer autor de l’estudi i professor associat del Departament de Salut Pública de la Universitat d’Aarhus (Dinamarca), assenyala -en declaracions recollides per Europa Press- que l’estudi “va revelar que els homes amb un alt percentatge de greix corporal generalment presentaven recomptes d’espermatozoides més baixos que aquells amb un percentatge normal de greix corporal, i també tendien a tenir un menor volum de semen i una menor concentració d’espermatozoides”. “Això suggereix que el mesurament del percentatge de greix corporal podria identificar a homes amb el risc de problemes de salut reproductiva que no serien identificats únicament amb base en l’IMC”, afegeix.
Un canvi en la comprensió de la salut reproductiva
A través de l’estudi del percentatge de greix corporal, i la mesura de l’IMC i la relació cintura-alçada, mostres de sang, semen, mesura dels testicles i un qüestionari sobre els hàbits de salut. A través d’aquestes dades els investigadors van dividir els homes en quatre categories com baix (menys del 8% de greix), normal (8-19%), alt (20-24%) i molt alt (25% o més). Els resultats van mostrar que aquells amb un percentatge normal de greix corporal tenien un 23% més d’espermatozous en comparació als homes amb un percentatge alt de greix i els homes amb percentatges molt alts de greix corporal presentaven un recompte d’espermatozoides un 15% menor.
Segons els investigadors també es van detectar nivells més baixos de globulina fixadora d’hormones sexuals (SHBG) i testosterona mentre que els nivells d’hormona luteïnitzant, estradiol i índex d’andrògens lliures augmentaven, un fet que suposa una alteració en les hormones reproductives masculines, mentre que també es va observar un volum i concentració de semen més baixos, però, en canvi, no van poder trobar un patró pel que fa a la mobilitat, morfologia i volum testicular. “Els estudis futurs haurien de confirmar les nostres troballes en altres grups, en particular en homes amb un IMC normal”, afegeix un Brix que destaca que “haurien d’investigar per què un percentatge més elevat de greix corporal pot reduir el recompte d’espermatozoides. Això podria ajudar a identificar als homes en risc de forma més primerenca i orientar futures estratègies per a millorar la fertilitat masculina”.
