Rub al-Khali és un dels deserts més grans i més secs del món, i el més àrid de tota Aràbia. Una investigació internacional i multidisciplinària dirigida pel doctor Abdallah Zaki, el professor Sébastien Castelltort de la Universitat de Ginebra (Suïssa), el professor Abdulkader Afifi de la Universitat de Ciència i Tecnologia Rey Abdullah (KAUST) i el professor Michael Petraglia de la Universitat de Griffith assenyala que aquesta regió del planeta era completament diferent ara fa 9.000 anys, i és que rius i llacs tenyien de verd i blau l’ara estepa àrida. La investigació ha pogut demostrar que fa nou mil·lennis Rub al-Khali era una zona totalment verda gràcies a diversos episodis de pluges inusualment fortes, uns episodis pluviomètrics que van fer que existissin diversos llacs i rius. “Basant-se en una sèrie d’edats, sembla que el llac va assolir la seva màxima esplendor fa uns 9.000 anys, durant l’humit període de l’Aràbia Verda, que es va estendre entre 11.000 i 5.500 anys”, assevera Abdallah Zaki.
Aquestes pluges que van tenyir de verd Aràbia haurien provingut del monsó africà. Els investigadors expliquen que els sediments rastrejats a través de més de 1.000 km des de les muntanyes Asir al llarg del mar Roig.
Afavorint les primeres comunitats d’Aràbia
Aquestes pluges van produir canvis dràstics en el paisatge, i les primeres comunitats existents a Aràbia. Michael Petraglia director del Centre Australià de Recerca per a l’Evolució Humana de Griffith assenyala que l’impacte de les pluges no només va marcar la societat de fa mil·lennis sinó l’actual, ja que “la formació de paisatges lacustres i riberencs, juntament amb les condicions de pastures i sabana, hauria propiciat l’expansió de grups de caçadors i recol·lectors, així com de poblacions de pastors, per la qual cosa avui és un desert àrid i estèril”. “Fa 6.000 anys, Rub al-Khali va experimentar una forta disminució de les precipitacions, cosa que hauria creat condicions seques i àrides, obligant les poblacions a traslladar-se a entorns més acollidors i modificant l’estil de vida de les poblacions nòmades”, afegeix el professor de la Universitat de Griffith.
