Un estudi fet per investigadors de la Universitat de Göteborg, a Suècia, ha descobert que els víkings tenien uns dentistes amb uns coneixements i unes tecnologies sorprenentment avançades. En un article publicat a ‘PLOS One’, els científics exposen els resultats de les seves darreres investigacions, que mostren com, si bé els aquell poble ferotge tenia problemes de salut bucal força estesos, miraven de tractar-los de maneres força semblants a com es faria a dia d’avui.
Un estudi amb conclusions sorprenents
Per a aquest treball, es van examinar gairebé 3.300 dents de 171 individus d’entre els segles IX i XI aproximadament, provinents d’un jaciment on les condicions del sòl han permès que els cossos es conservessin en bon estat. Les peces van ser estudiades fent servir tècniques i eines modernes d’odontologia, i les conclusions han sorprès els investigadors.
Per començar, sembla que el 49% dels víkings, si més no segons la mostra, tenia una o diverses lesions relacionades amb la càries. De les dents adultes, un 13% estaven afectades, sovint a les arrels. No obstant això, els infants amb dents de llet, ja fossin totes o només algunes, estaven completament lliures d’aquest mal. Un altre problema comú entre els víkings adults sembla que era la caiguda de les dents. El individus estudiats n’havien perdut un 6% al llarg de la vida, sense comptar els queixals del seny, i a mesura que es feien grans la manca de peces era més gran.
Tractaments inesperadament complexos
Els resultats de les proves, doncs, mostren que les càries, les infeccions i altres problemes que causen dolor a la boca eren força habituals entre els víkings. No obstant això, el mateix estudi també mostra que miraven de tractar aquests mals de diverses maneres. Així, les anàlisis han mostrat indicis de l’ús d’escuradents, d’haver llimat algunes peces i fins i tot de tractaments per a infeccions.
Un dels procediments més sofisticats de què s’han trobat proves és, sorprenentment, llimar forats dels queixals, des de la corona i fins a baix de tot, una tècnica que probablement es feia servir per reduir la pressió i el dolor en casos d’infecció. Un tractament que, al cap i a la fi, no és gaire diferent del que es duu a terme quan es barrina una dent infectada, cosa que fa pensar que tenien alguns coneixements rudimentaris de salut bucodental. Un fet sorprenent no només perquè els individus analitzats fa més de 1.000 anys que van morir sinó, també, perquè trenca la imatge dels víkings com un poble de guerrers bàrbars.
