Gràcies a la col·laboració de diversos investigadors, liderats per la Universitat de Virginia, als Estats Units, s’ha pogut resoldre un misteri que feia més de mig segle que durava: com ho fan els bacteris com ara l’E. coli per desplaçar-se. En un article publicat a la revista ‘Cell’, expliquen el seu descobriment, que ha fet servir les darreres tecnologies per veure el funcionament d’aquests organismes fins al nivell atòmic.
Els flagels, els propulsors dels bacteris
El que se sabia fins ara és que els bacteris es mouen cap endavant enrotllant els seus apèndixs, que semblen pèls, en forma de llevataps, de manera que funcionen com una hèlix. El problema, i el que ha tingut els científics intrigats durant dècades, és com aconseguien fer-ho, perquè aquests apèndixs, anomenats flagels, estan fets d’una sola proteïna.
Ha estat gràcies a aquest equip internacional d’investigadors, dirigits pel doctor Edward H. Egelman, un dels grans experts mundials en microscopia crioelectrònica, que finalment s’ha pogut resoldre el misteri, fent servir aquesta tecnologia puntera i models per ordinador avançats per aconseguir veure allò que, fins ara, havia estat invisible, l’estructura atòmica d’aquests ‘pèls’. I ha refutat totes teories que s’havien fet sobre el moviment dels bacteris.
Un descobriment sorprenent
Els flagels dels bacteris han resultat estar fetes de milers de proteïnes exactament iguals, i és per això que semblava que no podien agafar cap forma que permetés el moviment. Aquesta proteïna, tot i ser igual, ha resultat poder existir en 11 estats diferents, i la combinació d’aquests estats és el que permet que els flagels prenguin forma de llevataps i propulsin els bacteris cap endavant.
Els investigadors van sotmetre un arqueobacteri a la mateixa prova, i es van adonar que, en el seu cas, la proteïna que forma els seus flagels pot tenir 10 estats diferents. Els detalls van ser molt diferents dels que van obtenir amb els bacteris però el resultat era exactament el mateix: flagels amb forma de llevataps. Això els fa pensar que ens trobem davant d’un cas d’evolució convergent, és a dir, quan la natura troba la mateixa solució però hi arriba de dues maneres diferents. És el mateix cas dels animals voladors com els ocells, els ratpenats i els insectes o, també, com passa amb molts animals verinosos.
