La desclassificació d’imatges obtingudes per satèl·lits espia nord-americans fa dècades, durant la Guerra Freda, ha permès descobrir un gran tresor arqueològic que ha estat presentat en un article a la revista ‘Antiquity’. Es tracta de centenars d’antics forts romans, que es desconeixien fins ara, repartits entre els actuals Irak i Síria, a l’Orient Mitjà. Tot i que és possible que el desenvolupament agrícola i urbà i les guerres que han afectat la regió des d’aleshores n’hagin destruït molts, saber que hi eren fa posar en dubte una teoria força acceptada sobre les fronteres orientals de l’Imperi Romà.
De línia defensiva a protecció per a viatgers i comerciants
Si dels anys 30 ençà s’havia pensat que aquestes fortificacions estaven pensades per mantenir els enemics fora dels límits de la dominació romana, el gran número i la distribució dels que han estat descoberts ara fan pensar en una altra cosa. Segons els autors d’aquest estudi, podrie haver servit per donar seguretat als viatgers i comerciants i que, per tant, les maniobres militars a la regió eren molt menors de le que es creien.
Imatges de satèl·lits espia i d’un arqueòleg jesuïta dels anys 30
Les imatges estudiades en aquest treball es van obtenir durant el Projecte Corona (1960-1972) i el Projecte Hexagon (1971-1986). Els militars nord-americans van desclassificar les primeres el 1995 i les segones el 2011, i tenen un valor enorme perquè conserven imatges de com eren uns paisatges que des de llavors han patit canvis importantíssims, molts dels quals poden haver destruït completament les restes arqueològiques que hi havia a sota. En un indret com l’Orient Mitjà, a més, on el terra és visible molt sovint, descobrir estructures antigues és molt més fàcil.
La recerca de forts romans en aquesta gran base de dades va comptar amb el suport dels mapes d’un reconeixement fotogràfic fet entre el anys 20 i 30 per l’arqueòleg i jesuïta francès Antoine Poidebard, un dels primers d’aquest tipus que es va fer a la història. Poidebard afirmava que havia trobat 116 fort romans, però la seva localització no era exacta, de manera que els investigadors van haver de redescobrir-los.
Una gran xarxa de forts… i en podrien quedar per descobrir
En fer-ho, els arqueòleg es van adonar que Poidebard només tenia una visió parcial de les infraestructures romanes. Els forts que ell va trobar estaven alineats de nord a sud al llarg de l’antiga frontera romana, cosa que el va dur a pensar en un ús defensiu contra possibles invasors. Ara, però, s’ha vist que aquesta línia de forts era només una part d’una franja molt més gran que anava d’est a oest i que contenia gairebé 400 estructures, en una superfície de 300.000 quilòmetres quadrats que anava del Tigris fins a l’oest de Síria i la Mediterrània.
Les anàlisis posteriors de les images, a més, encara han revelat més restes d’estructures, cosa que fa pensar que podrien quedar-ne encara més per descobrir. A més, per les seves característiques i tenint en compte el que s’ha descobert en excavacions a la regió, es creu que les construccions són d’entre els segles II i VI.
