Les grans crisis econòmiques tenen un impacte palpable en l’ADN de la població, fins i tot dels que encara no havien nascut. En un estudi publicat a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, un equip d’investigadors nord-americans ha identificat marcadors d’envelliment accelerat en persones concebudes durant la Gran Depressió que va patir el país entre 1929 i 1939.
Més malalties cròniques i més morts prematures
Aquesta gran recessió, que va fer que el país arribés al 25% d’atur, va deixar una marca que encara és palpable a dia d’avui, concretament a l’epigenoma de les cèl·lules, els marcadors químics que determinen quan, on, i quant s’expressen els gens a cada cèl·lula. Els canvis observats, a més, es podrien relacionar amb una ràtio més alta de malalties cròniques i mort entre aquestes persones.
És només un altre estudi que apunta que estar sotmès a la gana i l’estrès durant les primeres etapes del desenvolupament pot marcar la resta de la nostra vida però, alhora, posa de relleu com els programes per ajudar les embarassades poden ser una eina per pal·liar les diferències entre la salut dels infants segons el seu origen socioeconòmic. De fet, haver trobat canvis epigenètics en persones de més de setanta i vuitanta anys ha sorprès enormement els científics.
Canvis en la formació d’un ésser humà
Un embrió, al principi, conté instruccions genètiques per construir els components moleculars del cos, pero amb el temps les cèl·lules afegeixen o treuen modificadors epigenètics, que marquen com executaran aquestes instruccions tant elles com les que vinguin després. Entre els factors que influeixen en això hi ha les hormones, la dieta i l’entorn, per exemple, i aquestes alteracions poden durar tota la vida.
El 2008 ja es va veure com les persones nascudes durant la fam que van patir els Països Baixos al final de la Segona Guerra Mundial tenien marcadors epigenètics diferents que els seus germans nascuts en un altre moment. A més, els nascuts en aquesta època de penúries tenien més malalties metabòliques desenvolupades més avançada la vida, cosa que semblava indicar que l’exposició a la malnutrició durant el desenvolupament havia marcat la manera com processava el menjar el seu cos.
La Gran Depressió va donar als investigadors d’avui una nova oportunitat per comprovar l’abast d’aquest efecte. Es van comparar els marcadors d’unes 800 persones nascudes durant els anys 30 i van veure com els nascuts als estats més perjudicats per la recessió tenien un patró de marcadors que feien que les seves cèl·lules semblessin més velles. En els nascuts en estats que van passar millor la dècada, en canvi, l’impact era molt menor.
Un coneixement del passat que pot ajudar-nos en el present
Els investigadors no tenen clar quin va ser el factor que va influïr més en aquest envelliment accelerat, si la nutrició, l’estrès o algun altre, i és difícil de saber-ho. No obstant això, els resultats són molt clars pel que fa a la importància del desenvolupament en com serà la salut i les malalties durant la resta de la vida d’una persona.
Això no serveix només per mirar al passat, és clar, sinó també al present i el futur. Les desigualtats socioeconòmiques estructurals també poden tenir un impacte important, especialment si augmenten, i els programes d’ajuda a les persones amb menys recursos poden pal·liar una part d’aquests efectes que, com ha quedat clar, afectaran les persones fins i tot abans que neixin i durant tota la seva vida.
