La contaminació per plàstics i la sobreproducció d’aquests materials suposen tot un repte ambiental i industrial. Aquesta sobreproducció alimenta també la contaminació, ja que milions de tones de plàstic acaben sent abocades al medi ambient o incinerades, generant una gran petjada ambiental. Una investigació liderada per la Universitat de Barcelona pot haver donat amb la clau per acabar amb aquesta problemàtica, ja que han pogut crear un bioplàstic biodegradable d’alt valor industrial —el polihidroxibutirat o PHB— a partir del midó sense processar de la patata.
Els investigadors han utilitzat de plataforma de proves el bacteri Bacillus subtilis, el qual defineixen com un microorganisme segur, com a plataforma per produir el pHB. Els autors de l’estudi assenyalen que aquesta presència bacteriana és totalment necessària perquè “la producció comercial de PHB requereix hostes microbians que no siguin patògens i que siguin genèticament tractables, de creixement ràpid, metabòlicament resistents i capaços d’utilitzar diverses fonts de carboni”. Malgrat tot, assenyalen que fins ara el potencial d’aquest bacteri per produir aquest plàstic era totalment desconegut.
Modificar genèticament el bacteri per aconseguir uns bioplàstics sostenibles i econòmics
Gràcies a tècniques d’enginyeria genètica basades en CRISPR-Cas9 -una eina destinada a la modificació genètica- els investigadors van redissenyar el metabolisme del bacteri per afavorir i millorar la producció del biopolímer, fent que el B. subtilis generés una plataforma grampositiva segura per poder produir el plàstic a partir del midó sense processar.
Segons destaquen els autors de l’estudi, el PHB presenta grans avantatges en comparació als plàstics convencionals que es deriven del petroli, ja que el pHB és un “biopolímer renovable que ajuda a tancar parcialment el cicle del carboni i minimitzar l’acumulació de residus persistents en ecosistemes terrestres i marins”. De fet, aquesta capacitat per ser sostenible s’ha estudiat amb les anàlisis ambientals i estudis de cicle de vida en els quals s’assenyala que aquells bioplàstics d’origen biològic com pot ser el que ha centrat la investigació tenen la capacitat de generar una petjada de carboni molt inferior a la d’altres plàstics menys contaminants o la dels convencionals. Els investigadors asseguren que “tecnologies com aquesta representen una oportunitat real de transformar un problema ambiental en un recurs de valor afegit, i contribueixen a una economia més circular i descarbonitzada”.
