Un nou estudi publicat a la revista ‘Science’ aporta proves força definitives que, fa més de 20.000 anys, ja hi havia humans que vivien al continent americà. Si bé unes petjades descobertes el 2021 a l’estat de Nou Mèxic, als Estats Units, ja apuntaven clarament en aquesta direcció, la seva datació mitjançant un procés complex i laboriós ha donat encara més suport a aquesta idea, ja que el resultat apunta que van ser fetes entre fa 21.000 i 23.000 anys.
El debat sobre la darrera frontera de l’expansió humana
Amèrica va ser la darrera de les grans terres emergides del món, exceptuant l’Antàrtida, és clar, a ser poblada per humans. El moment en què va passar això, però, ha estat objecte de debat entre els científics durant molt de temps, amb hipòtesis que van des dels 13.000 anys fins als més de 20.000. Durant tot aquest temps, el descobriment de proves arqueològiques de presència humana ha estat poca i envoltada de polèmica, per bé que ara sembla que els arguments a favor d’una colonització molt antiga es comencen a acumular.
Discussions sobre la validesa de la datació
Les 61 petjades que han estat datades en aquest estudi ja ho havien estat en el moment de ser presentades, el 2021, però hi havia hagut arguments en contra de la validesa del radiocarboni. Segons alguns escèptics, les plantes aquàtiques com la ‘Ruppia cirrhosa’, que van quedar a les empremtes i van ser emprada per datar-les, poden obtenir carboni de l’aigua i fer que la data resultant sigui molt més antiga que la real.
El radiocarboni torna a confirmar-ne l’antiguitat
Els científics, però, han continuat treballant convençuts que la seva primera datació era real per mirar de confirmar-la. Les dades geològiques, hidrològiques i estratigràfiques semblaven donar-los la raó, però volien una manera irrefutable de demostrar-ho. És per això que van tornar a la datació per radiocarboni però, en aquest cas, a partir del pòl·len d’una conífera, una planta terrestre que no seria susceptible als arguments en contra que van suscitar les aquàtiques.
Els investigadors van aïllar 75.000 grans de pòl·len de les mateixes capes d’on s’havien extret les llavors de plantes aquàtiuques analitzades, per aconseguir la massa suficient com per a fer una bona datació per radiocarboni. Els resultats van confirmar que tenien una antiguitat de, com a mínim 21.500 anys, posant fi a la disputa sobre l’edat de les petjades humanes trobades a Nou Mèxic.
Moltes preguntes pendents de respondre
Així doncs, queda clar en quin moment, com a mínim, ja hi havia humans a Amèrica, una passa important en la comprensió de la història humana. No obstant això, aquesta colonització encara té algunes incògnites importants que caldria resoldre. En primer lloc, com hi van arribar, ja que no se sap si va ser a través d’un pont de terra o bé fent servir embarcacions. A més, tot i els avenços en genètica, tampoc no se sap segur si els grups migrants van ser un o diversos.
