Gràcies a l’estudi del genoma d’un tipus de pop molt poc sociable i comprovant quina era la seva reacció al consum de MDMA, un equip de científics ha trobat indicis preliminars d’un enllaç evolutiu entre el comportament social dels animals marins i els humans, que es van separar en l’arbre de l’evolució fa aproximadament 500 milions d’anys. Aquest experiment tan sorprenent, un resum del qual ha estat publicat a la revista ‘Current Biology’, ha estat dut a terme a la Facultat de Medicina de la Universitat Johns Hopkins (Estats Units) i podria obrir un nou camp en l’estudi de l’impacte de les teràpies amb drogues en molts animals que són a una gran distància evolutiva dels humans. El cervell dels pops és més semblant al dels cargols que no pas al nostre però, segons sembla, respon igual a alguns estímuls. Els neurotransmissors, que envien senyals entre les neurones i regulen, per exemple, les conductes socials, s’han conservat al llarg de l’evolució que ens ha dut fins on som.
Els pops són criatures intel·ligents, que desenvolupen estratègies basades en l’engany per a caçar i que, segons indiquen alguns estudis, aprenen en base a l’observació i tenen memòria episòdica, és a dir, que poden recordar coses relacionades amb la seva pròpia vida explícitament. A més, als laboratoris, són coneguts per escapar-se de les peixeres, menjar l’aliment d’altres animals i escapar-se i amagar-se dels seus cuidadors. Els pops, a més, són animals poc sociables i eviten tothom, fins i tot els de la seva espècie. A causa d’alguns dels seus comportaments, però, els científics de la Johns Hopkins van pensar que hi podia haver una connexió genètica entre el control del comportament social dels pops i dels humans. Un dels llocs que van examinar van ser els gens que controlen els neurotransmissors, les senyals que les neurones envien entre elles per comunicar-se.
Una anàlisi genètica va mostrar que les regions que controlen com un neurotransmissor, la serotonina, s’enganxa a la membrana de les neurones són pràcticament iguals en els humans i en els pops. La serotonina és un regulador de l’humor molt estudiat i que està molt vinculat a alguns tipus de depressió i, a més, els seus receptors a les neurones són on la metilendioximetanfetamina, coneguda com a MDMA o èxtasi, s’enganxen a les neurones. Així doncs, els investigadors van voler comprovar si els pops reaccionaven a la droga i de quina manera ja que, en humans, ratolins i altres vertebrats, té efectes que potencien la sociabilitat.
L’experiment es basava en tres cambres d’aigua connectades. Una era buida, l’altra tenia un ninot de plàstic en una capsa i l’altra un pop en una capsa. Quatre pops van ser exposats a MDMA submergint-los en un pot que contenia una versió dissolta de la droga, que van absorbir a través de les brànquies. Després, els van posar a les cambres on havia de tenir lloc l’experiment i on els van deixar durant 30 minuts. Tots quatre pops van passar més temps a la cambra on hi havia el pop que a qualsevol de les altres dues. No només això, sinó que van mostrar tendència a abraçar la gàbia on era i a posar-hi la boca, una conducta molt similar a la dels humans que consumeixen MDMA i que es toquen constantment.
En condicions normals, en canvi, tendien a evitar la proximitat de l’altre pop, cosa que indica que els circuits que controlen la conducta dels pops poden ser suprimits tant per circumstàncies naturals com, en aquest cas, induïdes. Normalment, els pops només aturen la seva conducta antisocial per reproduir-se i, immediatament després, tornen a ser agressius i asocials.
