L’excès de colesterol i la diabetis són dos de les afectacions a la salut més habituals a Catalunya. Dues afectacions que poden estar molt llgiades tal com ha assenyalat un nou estudi liderat per investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), de l’Hospital de Sant Pau i del CIBERDEM, publicat a la revista Frontiers in Endocrinology, i que mostra que el risc cardiovascular residual -el risc elevat de malaltia cardiovascular que els pacients amb diabetis tipus 1 poden mantenir amb un bon control glucèmic i nivells de colesterol aparentment normals- i els nivells de colesterol, ja que els investigadors assenyalen que les persones afectades amb la diabetis tipus 1 “presenten un augment de les lipoproteïnes de baixa densitat petites i denses (sdLDL), un tipus de colesterol LDL format per partícules més petites que s’acumulen amb més facilitat a les parets de les artèries”, una troballa que demostra la connexió entre les dues afectacions.
Segons assenyalen els investigadors la troballa mostra quina és l’explicació “mecanística” a aquest risc cardiovascular residual i demostra com s’ha d’anar més enllà en les mesures habituals per controlar el colesterol. En total, els autors de l’estudi van analitzar el perfil lipídic de 69 pacients diagnosticats amb diabetis tipus 1 de llarga evolució i que durant més de 2 decadesd havien patitt la malaltia però mantenien un bon control glucèmic i el va comparar amb una ltre grup de persones sense diabetis.
El colesterol, un aspecte clau
Els autors de l’estudi assenyalen que aquells pacients amb diabetis van presentar nivells més baixos de colesterol LDL total, però una concentració més elevada de sdLDL i una proporció més gran d’aquesta mena de partícules, uns fet que per als investigadors “indiquen que el perfil lipídic convencional pot donar una falsa sensació de seguretat en alguns pacients amb diabetis tipus 1. Encara que les xifres siguin correctes”, tal com assenyala la la doctora Helena Sardà, primera autora de l’estudi i investigadora del grup de recerca d’Endocrinologia, Diabetis i Nutrició de l’IR Sant Pau.
A més, els resultats de l’estudi apunten que l’administració d’insulina per via subcutània fa que es distribueixi de forma deiferent a la insulina fisologica i té menor efecte directe sobre el fetge, fet pel qual es podria modificar la forma en què es produeixen i transformen les lipoproteïnes i afavorir l’aparició d’aquestes partícules més petites.
