Catalunya és una terra especial. La situació geogràfica, el seu clima, i el relleu del qual disposa el territori fa que existeixi una gran riquesa de boscos arreu del país. Uns boscos que cada any es veuen amenaçats, sobretot a l’estiu amb alguns episodis d’incendis forestals, i en gran part és per la manca de cultura -pel que fa als boscos- que pateix la població de Catalunya. Cal destacar que al territori català el 64,6% del sól és forestal, un total de 2.060.174 hectàrees, de les quals 1.331.906 són arbrades (boscos). Precisament per aquest motiu des del Projecte Boscos de Muntanya i la Generalitat de Catalunya demanen que es produeixi un canvi de xip, un canvi de cultura envers el que es pensa dels boscos.
José Ángel Terés, cap de la Secció de Gestió de la Prevenció d’Incendis Forestals i enginyer forestal al departament d’Acció Climàtica i Andreu González, director i fundador del Projecte Boscos de Muntanya, coincideixen a demanar un canvi en la cultura i deixar de “sacralitzar” els boscos de Catalunya, un fet que suposa un perill per a l’evolució del propi ecosistema, per a l’economia i per a la societat.
El canvi del món rural
Un dels aspectes que més ha canviat a Catalunya és l’anomenat món rural, és a dir, la Catalunya allunyada de les grans ciutats. Els canvis generacionals, sobretot a les famílies, han fet que s’hagi perdut gran part de la cultura envers els boscos de Catalunya. Andreu González, ho destaca i assenyala que “hi ha una generació de pares i avis que han hagut de desaprendre la cultura del poble i el camp i han hagut d’aprendre la cultura de ciutat, com s’explica al llibre Italo Calvino a ‘Marcovaldo o les estacions a la ciutat’. Aquest oblit dels costums de viure al món rural ha causat que es tingui menys coneixement de com pot afectar l’acció humana a l’entorn natural.
Per la seva banda, José Ángel Terés assenyala un altre concepte: El de la “sacralització” del bosc. Per Terés, “la gent ha sacralitzat el bosc, s’ha de venerar, no es pot tocar i s’ha de col·locar en un museu”, un pensament que assenyala que és molt nociu per als boscos catalans. “És tan dolent per al paisatge com maltractar-lo, el paisatge és dinàmic, està equilibrat amb el clima, amb la seva gent; i ara estem en un moment de canvi en el qual hem d’ajudar el nostre paisatge a canviar”. Terés alerta que si la societat i les administracions no fan aquest acompanyament “la natura trobarà el camí”, i per exemplificar-ho utilitza el foc. “El foc és un factor de canvi, si cremen 30.000 hectàrees és natural, una altra cosa és que ens agradi”.
Una sacralització que comporta problemes a l’hora de preparar els boscos per fer front als incendis per part d’aquelles persones que tenen la propietat del terreny: “Davant del dubte s’apliquen solucions fàcils, hi ha molts interessos i, potser, aquesta actuació forestal es fa l’any que ve o no es farà, no es talla el que s’ha de tallar, no es pastura el que s’ha de pasturar”, lamenta Terés, que a més explica que “voler conservar aquest paisatge eleva el risc d’incendi”.
L’economia, afectada pel canvi del món rural
De la natura sempre s’han utilitzat els recursos. Les pinyes dels pins, els rius, la caça o la fusta són alguns d’aquests exemples, però d’un temps ençà, i junt amb un canvi de cultura s’ha establert la creença que només sobreviu el turisme. Terés aposta per buscar models diferents, ja que “el bosc pot generar economia. Cal que els joves valorin el sector, s’hi cobra diners, es viu bé, t’hi pots guanyar la vida sense ser un càstig. Hem de desterrar el tòpic de qui no val va al camp, la cultura que assenyala que la gent que no serveix per estudiar, només serveix per al sector primari”.
Una cultura que està afectant, per exemple, el sector de la fusta. Terés lamenta que “la meitat de la fusta de Catalunya s’està important, no estem consumint fusta local”, lamenta el cap de la Secció de Gestió de la Prevenció d’Incendis Forestals que destaca que a Catalunya “tenim fusta boníssima i l’hem de fer valdre. La fusta és el material del futur”, sentencia.
Per la seva banda, Andreu González destaca que l’economia de Catalunya ha canviat molt i posa com a exemple de “desruralització i industrialització de postguerra” el Pantà de Sau. González conclou que “hem passat de ser un poble de pastors a ser un poble forestal, la nostra cultura era tenir espais oberts i ara hem d’aprendre a ser un país forestal”.
