Un nou estudi fet pel Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CREM) de la UVic-UCC per encàrrec del Consorci del Ter i la Diputació de Barcelona alerta que les rescloses poden ser un enemic de l’ecosistema. Els autors de l’estudi assenyalen que el curs fluvial del Ter a l’altura d’Osona està “greument afectat” per la presència de rescloses que “posen en risc la biodiversitat”.
Durant el seu estudi els autors han analitzat prop de 66 quilòmetres i, en total, han arribat a identificar fins a 32 obstacles, els quals la majoria eren recloses, amb una densitat mitjana d’obstacle cada 512 metres. A més, destaquen que el 67% dels obstacles tenen una connectivitat dolenta el que fa que el moviment natural dels peixos i els sediments al llarg del riu acabi impedit o greument alterat. Marc Ordeix, coordinador del CERM, assenyala que com a societat “estem molt acostumats a les rescloses com a part del paisatge del riu Ter i se’ns fa difícil entendre el seu impacte ambiental. Per això, cal ser prou valents per enderrocar-ne algunes i per fer petites modificacions a la resta per a fer-les més sostenibles.”
Els peixos, els danys col·laterals
Els autors de l’estudi alerten que aquests obstacles suposen una amenaça per a l’ecosistema, ja que tenen un impacte en la conservació de les espècies de peixos autòctons, perquè alguns d’aquests estan en un estat vulnerable o amenaçat. Els obstacles fan que la connectivitat del riu dificulti notòriament el cicle de vida d’aquests peixos, “com són les migracions per a la seva reproducció o alimentació, i contribueix a la degradació global dels ambients fluvials”.
Per combatre això en l’estudi es proposa que s’enderroquin els obstacles en desús i es millorin els cicn dispositius de pas per a peixos que ja existeixen en el tram del Ter analitzat. A més, demanen que es construeixin vint-i-quatre rampes per a peixos a rescloses diverses i la instal·lació d’un ascensor per a peixos a la presa de Sau. Unes intervencions que oscil·larien entre els 6 milions d’euros i els 10 milions, i que serien “clau per recuperar la connectivitat del riu i garantir-hi un bon estat ecològic a mitjà i a llarg termini”. “Seria interessant que es puguin executar bona part dels treballs proposats i que es pugui fer noves diagnosis per a resta del Ter i tots els seus afluents”, afegeix Núria Sellarès, ambientòloga del CERM
