Un nou estudi català ha mostrat que un enzim té la capacitat d’avaluar “l’estrès ambiental” dels boscos mediterranis. L’estudi, impulsat per l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IDAEA-CSIC) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha identificat que una substància emesa per alzinars pot tenir la clau per mostrar quin és l’estrès ambiental al qual estan sotmesos els boscos de l’arc mediterrani.
Segons indiquen els investigadors l’enzim que generen els alzinars és toluè, un compost orgànic volàtil i que està relacionat amb el trànsit, un enzim de la qual s’han detectat “emissions significatives” durant la recerca feta pels autors de l’estudi, els quals afegeixen que l’aparició del toluè es va produir en condicions climàtiques extremes.“Vam observar que, aproximadament dos dies després de les onades de calor, apareixien pics de toluè al matí. Això ens va fer pensar que hi havia una resposta del mateix bosc davant d’aquestes condicions d’estrès”, explica Ana Yáñez-Serrano, investigadora de l’IDAEA i primera autora de l’estudi.
La porta oberta a l’estudi de la ‘salut dels boscos’
Els autors de l’estudi assenyalen que aquesta resposta per part dels boscos a unes condicions d’estrès obren la porta a un mesurament efectiu de la ‘salut’ dels boscos. Malgrat això, encara s’han de comparar els resultats amb els d’altres boscos mediterranis, com els de Marsella o Xipre tot i que Joan Llusià Benet, investigador del CREAF i coautor de l’estudi, assegura que “fins ara, el toluè es considerava majoritàriament un contaminant antropogènic emès pel trànsit i la indústria. El fet que els boscos mediterranis n’emetin quantitats significatives sota condicions de calor i sequera obre la porta a millorar els càlculs de qualitat de l’aire en un context climàtic cada vegada més càlid”.
