Els Pirineus catalans s’escalfen i ho fan de manera especialment intensa en determinades altituds de muntanya. Els primers resultats d’un estudi del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) constaten que la temperatura ha augmentat al voltant de dos graus des de principis de segle a les cotes intermèdies del Pirineu, amb un increment encara més marcat durant els mesos d’hivern. L’estudi, que analitza l’evolució de les temperatures entre el 2002 i el 2025, mostra que l’escalfament es produeix a totes les altituds, però que és especialment acusat entre els 1.500 i els 2.200 metres. En aquest interval, les temperatures mínimes han augmentat més que les màximes, mentre que l’increment hivernal és el més destacat de tot l’any.
El Meteocat explica que aquest patró, conegut com a escalfament diferencial segons l’altitud, ja s’ha observat en altres massissos muntanyosos del món, però que fins ara no s’havia pogut demostrar al Pirineu. Els resultats apunten, per tant, que l’escalfament no es distribueix de manera uniforme a la muntanya.
Menys dies de glaçada i més d’estiu
Una de les possibles explicacions d’aquest comportament és el retrocés de la neu. Segons el Meteocat, és precisament en aquestes cotes intermèdies on la reducció de la coberta nival és més evident. La neu reflecteix part de la radiació solar i contribueix a mantenir temperatures més baixes, de manera que la seva desaparició pot afavorir un escalfament més ràpid del terreny. Per sota d’aquestes altituds, la neu és més escassa i esporàdica, mentre que a les cotes més elevades la coberta nival continua sent més persistent durant l’hivern i pot allargar-se fins a la tardor o la primavera. L’organisme apunta que aquesta diferència podria estar relacionada amb el fet que l’escalfament sigui més intens a la zona intermèdia, tot i que l’estudi encara és preliminar.
Les dades també mostren una transformació més general del clima pirinenc. Un segon estudi presentat pel Meteocat constata que el massís perd uns tres dies de glaçada per dècada i guanya gairebé cinc dies d’estiu en el mateix període. En comparació amb la situació de mitjan segle XX, els Pirineus tenen ara una vintena de dies menys amb temperatures mínimes per sota de zero i més d’un mes addicional de dies amb màximes superiors als 25 graus. Els resultats s’han presentat aquest dilluns a la Vall de Núria, en el marc de les jornades tècniques del projecte europeu Life Pyrenees4Clima. Les dades serveixen per aprofundir en l’impacte del canvi climàtic sobre els ecosistemes de muntanya i en l’evolució futura de la neu i de les temperatures al Pirineu.
