El monitoratge de les platges metropolitanes és necessari per planificar-ne la gestió i per trobar la millor manera de distribuir-hi equipaments, ubicar-hi punts accessibles i conservarne les zones dunars o protegides.
Des del 2001, el Servei de Platges de l’AMB mesura cada mes l’amplada del litoral en 100 punts per facilitar la gestió de les platges. A partir del 2012, els gestors de platges van detectar un canvi evident: es van començar a produir temporals més forts o amb més afectació, així com fortes pèrdues de superfície de platges per regressió de la sorra (fins aleshores puntuals).
Amb l’objectiu de monitorar millor aquestes pèrdues de sorra, la secció de Cartografia de l’AMB va fer vols fotogràfics amb sensors LIDAR per tal de conèixer amb detall la topografia i l’evolució de la sorra. Es disposa dels resultats de tres vols (2013, 2017 i 2022) amb alta densitat de punts, fins a 50 per metre quadrat, amb els quals s’ha pogut estudiar l’evolució des del 2012 fins al 2022. Aquesta metodologia consisteix a sobrevolar les platges metropolitanes amb un avió equipat amb un sensor LIDAR, amb el qual s’obtenen núvols de punts 3D que permeten elaborar models digitals del terreny de gran precisió. La comparació dels models dels diferents anys ajuda a fer el seguiment del volum de sorra de cadascuna de les platges i de tot el conjunt.
A la cel·la sedimentària de la zona nord del litoral metropolità, entre el port Fòrum i el port del Masnou, la pèrdua és d’uns 180.000 m3 de sorra i un 34 % de la superfície. L’artificialització de la costa i la presència de ports esportius han tallat o frenat l’arribada de sorra, que a la costa catalana és empesa per un corrent constant d’aigua de nord-est a sud-oest que ressegueix tot el litoral català. En canvi, cada vegada que hi ha un temporal, una part de la sorra és arrossegada cap al sud i una altra cap a fondàries de les quals ja no pot tornar, de manera que el balanç és molt negatiu. L’AMB valora aquesta pèrdua anual en 40.000 m3 a la zona nord
Les afectacions es van estenent de nord a sud, amb una pèrdua gairebé total de les platges de Montgat. A posteriori, van començar a desaparèixer les platges de Badalona, com la de la Barca Maria, el 2023.
Entre el 2021 i el 2024, l’AMB va poder comparar els resultats de les topobatimetries efectuades per l’entitat per monitorar l’evolució del litoral. La tendència s’accelera a la zona nord, i de manera més important Badalona, amb una reducció de 38.000 m3 en quatre anys.
La dinàmica de Barcelona és diferent de la del litoral metropolità nord i es pot considerar com una cel·la diferenciada: no es produeixen entrades de sorra, excepte per les aportacions anuals del dragatge de la bocana de Port Ginesta. Tot i això, la reducció de la platja també és important, amb un 29 % en volum i superfície. Les platges del nord del municipi són les més afectades.
A la cel·la sedimentària del delta del Llobregat tampoc no hi ha entrada natural de sediments al sistema. L’ampliació del port i la canalització de la desembocadura del riu Llobregat van provocar una desconnexió total entre el sistema sedimentari i el litoral, ja que les esculleres baixen a molta fondària i produeixen una «trampa» per als sediments, que s’hi queden atrapats. De manera artificial, el port de Barcelona, en compliment de la declaració d’impacte ambiental, aporta 100.000 m3 de sorra anuals, sobretot a les platges del Prat, i en menor mesura a les de Gavà. Tot i aquesta aportació acumulada d’1.000.000 m3 en 10 anys, les pèrdues de volum són de 430.000 m3, i l’AMB calcula una pèrdua anual de 160.000 m3.
Gràcies a l’evolució de les eines cartogràfiques i la col·laboració de la secció de Cartografia de l’AMB, a partir del 2021 s’han pogut fer topobatimetries del litoral. Aquest fet ha permès conèixer l’evolució de la superfície de platja emergida i submergida i, també detectar l’increment de pèrdues en volum i superfície de sorra de les platges.
Davant d’aquesta situació de regressió estructural greu, és imprescindible i urgent fer una actuació global des de totes les administracions competents per salvar les platges i protegir les infraestructures i zones urbanes. Aquestes són algunes de les intervencions pendents per part del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO):
- Redacció i execució del projecte de renaturalit zació dels terrenys de la costa de les Tres Xemeneies entre Sant Adrià de Besòs i Badalona.
- Redacció i execució del projecte de protecció i estabilització de les platges de Montgat.
- Millora de l’aprofitament de la sorra dragada del port del Masnou i aportació de sorra a les platges de Montgat.
- Redacció i execució del projecte de protecció i estabilització de les platges de Badalona.
- Construcció del nou col·lector de Llevant, entre Sant Adrià de Besòs i Badalona.
- Redacció i execució del projecte de creació d’alternatives per protegir i estabilitzar les platges del delta del Llobregat als municipis de Castelldefels, Gavà, Viladecans i el Prat de Llobregat.
- Dragatge de la sorra de las bocanes dels ports de la Generalitat de Catalunya al Masnou, Sant Adrià de Besòs i Port Ginesta, i aportació a platja seca.
- Desconstrucció de l’antic col·lector de Llevant.
- Acceleració de la tramitació ambiental per al dragatge de jaciments de sorra de la zona del Besòs com a àrea d’extracció futura per a l’aportació a platges, tant del delta del Llobregat com de la zona nord.
- Revisió de la declaració d’impacte ambiental (DIA) de l’ampliació del port de Barcelona, ja que no està complint els seus objectius i cal adaptar-la a la situació actual, i incorporació en la gestió totes les administracions afectades.
