Catalunya és una terra rica per la seva biodiversitat. Una de les aus que formen part d’aquesta biodiversitat és l’àliga perdiguera o cuabarrada (Aquila fasciata), una au amenaçada i que els darrers avenços fets per un nou protocol de la Universitat de Barcelona (UB) mostren que està recuperant la seva població al territori català. Els models integrats de població (SIPM) que ha utilitzat la institució educativa mostren que durant les dècades dels anys 80 i 90 la població d’aquesta àliga va minvar de forma molt ràpida, però que a la dècada dels 2000 aquesta disminució poblacional es va aturar i des del 2010 s’ha anat recuperant l’espècie a Catalunya. Antonio Hernández-Matías, professor de la Universitat de Barcelona (UB) assenyala que un dels aspectes claus va ser l’arribada d’àligues perdigueres d’altres zones de la península. “Durant el fort declivi de la població, l’arribada d’individus immigrants d’altres poblacions de la península Ibèrica en un millor estat probablement va ser un factor rellevant per evitar que el declivi fos major”, explica Hernández-Matías.
Actualment, la població d’àliga perdiguera a Catalunya ha augmentat i els exemplars més joves presenten una millora en la taxa de supervivència, motiu pel qual el professor de la UB assenyala que “la importància dels immigrants és menor, mentre que el nombre d’individus que emigren cap a altres poblacions ha augmentat”.
Una població que s’ha recuperat a Catalunya, però que encara viu amenaçada
La UB assenyala que les mesures de conservació de l’espècie i l’augment de les poblacions de conills en les zones de dispersió de l’àliga han permès que s’hagi recuperat l’espècie. Malgrat aquestes bones notícies recorden que la situació de l’àliga perdiguera segueix sent fràgil i encara moren molts exemplars per diversos motius com poden ser accidents amb les línies elèctriques, ofegament en basses, trets o xocs amb infraestructures. “Per conservar l’espècie és urgent planificar i realitzar un ús del territori més sostenible que comporti reduir la urbanització, limitar la implementació d’infraestructures, tenir una agricultura menys intensiva i recuperar les activitats tradicionals a muntanya que afavoreixen la biodiversitat”, expliquen els investigadors.
De fet, remarquen la importància de seguir fent tasques de seguiment científic sobre la població de l’àliga perdiguera i conèixer millor la població flotant, aquells exemplars que no poden tenir descendència. Els investigadors afegeixen que “a part de les tasques de seguiment, és clau conèixer els factors que determinen la dinàmica poblacional, com l’ocupació dels territoris en un marc territorial canviant i en un context de crisi de la biodiversitat que està afectant i extingint cada vegada més espècies”.
