La reintroducció d’espècies a nous hàbitats naturals ajuda a impedir que les més amenaçades s’extingeixin, però és un procés on intervenen molts factors poc coneguts i amb una taxa d’èxit molt baixa. Un estudi, però, ha analitzat el cas de l’àliga perdiguera a Mallorca i ha aconseguit molt coneixement per ajudar a fer-ho amb èxit. Aquest animal, emblemàtic de la Mediterrània, està en declivi al centre i el nord de la Península. A Mallorca, per la seva banda, tot i tenir un paper clau al medi natural, va desaparèixer als setanta a causa de la persecució dels humans.

El 2011, gràcies al suport del projecte LIFE, el Govern de les Illes Balears va començar-ne la reintroducció, amb l’ajut del Grup de Biologia de Conservació de la UB i l’IRBio. Així, s’han elaborat anàlisis demogràfiques i s’han esbrinat les estratègies més eficients del pla de reintroducció, que ha estat un èxit. Avui hi ha unes quaranta àligues, entre elles nou parelles reproductores, a tota Mallorca. Les estratègies tenen un element molt important en l’edat i l’origen dels exemplars alliberats. Així és com han vist que l’estratègia més reeixida és l’alliberament d’àligues no juvenils, ja que en facilita la reproducció i permet fer créixer ràpidament la població durant els primer anys. A més, també és la més econòmica en costos econòmics i humans i garanteix le persistència de la població a llarg termini. La mateixa illa, amb el mar com a barrera natural, tambe ha impedit als ocells tornar al seu lloc d’origen.

A més de tot això, també cal incloure-hi un coneixement suficient de l’espècie, a més de la gestió i disponibilitat de recursos per criar animals en captivitat i alliberar-los. A causa de la seva maduresa sexual tardana i les seves postes de pocs ous, les poblacions de rapinyaires sempre tenen un creixement molt lent i, per tant, reben molt els impactes naturals o humans, cosa que els fa ser massa sovint a les llistes d’espècies amenaçades, especialment pel que fa a aquests darrers, per als quals caldria aplicar mesures per impedir accidents amb línies elèctriques, enverinaments accidentals, etc.

En un moment en què la biodiversitat cau a gairebé tot el planeta, millorar els hàbitats és imprescindible però, primer, cal eliminar els factors que n’afecten divertament la viabilitat. L’alliberament a un nou entorn, de fet, hauria de ser una solució només per falta d’alternatives al seu lloc d’origen, i cal tenir en compte molts factors com, per exemple, que la introducció no alteri l’ecosistema que acull els animals. Així doncs, estudis com aquests són decisius a l’hora de dur a terme operacions així, i en aquest aspecte el treball és pràcticament inèdit. Potser, però, servirà per impulsar-ne més.

Nou comentari