La gestió de platges de l’AMB ha requerit especialitzar-se en fenòmens meteorològics extrems i canvis sobtats, tant per temporals marítims, com per precipitacions o vent. La gestió integral de les platges es basa en quatre accions principals: planificació, prevenció, seguiment i reacció, que aglutinen les intervencions prèvies als temporals, durant l’episodi i a posteriori. Les actuacions prèvies tenen l’objectiu de reduir les afectacions del fenomen meteorològic sobre el terreny, especialment en el mobiliari i els equipaments. La retirada d’aquestes instal·lacions o la seva recol·locació implica una disminució de la vulnerabilitat davant l’onatge, fet que en redueix els danys. El seguiment dels temporals durant el procés implica també una reducció de riscos per a la població, ja que l’AMB abalisa elements o mobiliari malmès que puguin suposar un perill per als usuaris. I finalment, la reacció a posteriori consisteix a reconstruir i reparar amb la màxima agilitat possible els desperfectes que hagi provocat el temporal, tant pel que fa a mobiliari fix com a la neteja d’elements i residus que hagin quedat a la sorra.
L’evolució i el comportament dels temporals són factors clau per a la planificació i la logística de les platges metrospolitanes. Les principals particularitats són les següents:
- • Existència de temporals fora de l’època tradicional, amb episodis d’onatge importants a principis de tardor o a la meitat de la primavera.
- • Coexistència i alternança entre dies extremament càlids successius amb episodis d’onatge i vent significatius.
- • Canvi de tendència important dels temporals, amb domini d’episodis de garbí més que no pas de llevant (excepte aquest 2025-2026, en què han predominat les situacions de llevant).
- • Disminució de la freqüència dels corrents de NE/SW, que són els que aportaven sediments a les platges.
- • Increment de les precipitacions de forta intensitat i augment del nombre de pluges torrencials derivades de l’escalfament del mar.
L’AMB ha vigilat de prop els temporals de pluja, vent i mala mar, per dur a terme tasques preventives i actuacions de reparació a posteriori:
- • Monitoratge de l’onatge per si calia desmuntar passeres, senyals i altres elements.
- • Obertura de col·lectors d’aigües pluvials cap al mar per evitar inundacions a les mateixes platges i en zones urbanes a causa de la impossibilitat que l’aigua drenés correctament cap al mar.
- • Retirada d’alguns trams de passeres d’accés més exposades a l’onatge.
- • Abalisament d’elements o de mobiliari malmesos o trencats durant l’episodi d’onatge.
- • Recollida de residus derivats de la crescuda dels rius Besòs i Llobregat i de rieres (Canyars, Remolar, etc.). Les pluges continuades han deixat diàriament molts residus a les platges metropolitanes, especialment a les del Prat de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Badalona i Montgat. Hi han arribat moltes canyes i fusta, que s’han separat de la resta de residus i s’han recuperat —a través del protocol de valorització ambiental— per portar-los a una planta de compostatge de l’AMB. També hi han arribat molts residus derivats de l’activitat humana, com ara tovalloletes, plàstics, llaunes o pneumàtics.
- • Retirada de les barquetes de Sant Pere. Es tracta de colònies d’hidrozous, petits pòlips que viuen a mar obert i que el vent, els corrents marins i els temporals arrosseguen cap a les platges. La successió de temporals del 2025 ha produït una arribada extraordinària d’aquestes colònies gelatinoses des que es tenen registres de la gestió integral de les platges. A les platges obertes al públic, aquests organismes es retiren amb garbelladora un cop s’assequen. A les platges dels espais naturals protegits, les restes no es retiren, ja que es descomponen i s’integren dins l’ecosistema.
Tant les tasques preventives com les actuacions de restauració posteriors es porten a terme amb la informació que proporcionen els organismes oficials: avisos del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i Protecció Civil de la Generalitat.
