L’agricultura a Catalunya no ha canviat massa respecte fa 7.000 anys. Investigadors de la Universitat de Barcelona, de la Universitat de Lleida (UdL) i la unitat de recerca conjunta CTFC-Agrotecnio, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de València, la Universitat de Basilea (Suïssa), el Centre d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària d’Aragó (CITA) i l’Institut Arqueològic Alemany (DAI, Alemanya) han reconstruït les condicions ambientals, les pràctiques en la gestió dels cultius i les característiques dels vegetals que hi havia quan va aparèixer l’agricultura a l’Europa occidental, i té com a referent el jaciment de la Draga (Banyoles, Girona).
Els primers agricultors de la Mediterrània occidental, ara fa 7.000 anys, seleccionaven els sòls més fèrtils disponibles, i conreaven varietats de cereals molt semblants a les actuals, a més d’utilitzar els fems de forma moderada.
El conreu del neolític
Ferran Antolín, membre del DAI, explica que la principal font d’informació per estudiar l’agricultura prehistòrica “són les restes arqueobotàniques (llavors i fruits) que trobem en els dipòsits arqueològics que excavem. Les restes que es troben més sovint són grans de cereal carbonitzat. Així, els estudis isotòpics sobre aquestes restes permeten obrir una línia interpretativa alternativa per caracteritzar les pràctiques agrícoles passades”. A la Draga es van cultivar principalment el blat dur i el cascall, també ordi, espelta petita, espelta bessona i blat Triticum timopheevii.
Les bones condicions ambientals de Catalunya van fer que l’agricultura neolítica es veies afavorida. La catedràtica Raquel Piqué, del Departament de Prehistòria de la UAB explica que “l’estudi isotòpic de la fusta carbonitzada i les llavors de cereals confirma que la disponibilitat d’aigua en l’entorn era major que en l’actualitat. Estudis arqueobotànics previs havien evidenciat que entorn del jaciment creixia una vegetació força diferent de la que trobem ara. La roureda i boscos de ribera on abundaven els llorers, haurien dominat a l’entorn, i aquest tipus de vegetació requereix condicions climàtiques més humides que les actuals”.
L’agricultura del neolític, tot i ser una agricultura que en aquells moments era pionera, els experts expliquen que “les condicions de cultiu semblen haver estat favorables, possiblement per una elecció deliberada per part dels agricultors dels terrenys més adients. Els cultius no semblen gaire diferents de les varietats tradicionals que s’han cultivat en els mil·lennis següents”, tal com assenyala el catedràtic Josep Lluís Araus, de la Secció de Biologia Vegetal del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.
