Aquesta nit els habitants de molts indrets de Catalunya (sobretot aquells que viuen en zones amb poca contaminació lumínica) han pogut gaudir d’un fenomen natural de gran bellesa i que és ben exclusiu a casa nostra. Les aurores boreals, que han tenyit de violeta i rosa la nit de dijous a divendres, són uns fenòmens naturals -llums brillants que es veuen en el cel nocturn- que se solen veure al pol Nord i el pol Sud i que en els darrers mesos s’ha pogut veure dues vegades a la nació catalana, la primera la nit del 10 a l’11 de maig i la darrera vegada ha estat la nit de dijous 10 a divendres 11 d’octubre. Però perquè això passi s’han de donar unes condicions exactes, tant al Sol com a la Terra, ja que depèn de les emissions solars i de l’impacte contra molècules d’aire a la terra.
Per què es produeixen les aurores boreals?
Les aurores boreals són causades per la interacció de partícules carregades que provenen del sol, quan aquestes partícules arriben a la Terra i impacten sobre el camp magnètic terrestre causen aquesta llum característica. Cal desxifrar el procés, ja que el Sol té episodis com les erupcions o les tempestes solars que, de tant en tant, emeten matèria en uns fenòmens que s’anomenen ejeccions de massa coronal. Aquestes ejeccions emeten gran quantitat de partícules que, carregades elèctricament, topen amb el camp magnètic de la terra i aquest les envia als pols magnètics; on impacten contra les molècules d’aire i provoquen les llums típiques de les aurores.
Per què s’han vist a Catalunya?
Catalunya no es troba en cap dels dos pols, ni el nord ni el sud, i, per tant, les possibilitats de veure les aurores boreals són escasses. Hi ha un aspecte, però, que cal destacar; i és que cada 11 anys s’arriba al període màxim d’activitat solar. Quan el Sol està en aquest període els esdeveniments solar augmenten d’intensitat i es poden alliberar erupcions solars. Quan es produeixen erupcions solars d’alta intensitat -com la del passat mes de maig- s’emet també una gran quantitat de massa de la corona solar i que, en impactar amb el camp magnètic de la terra, es creïn aurores visibles molt més al sud de l’habitual; permetent així que s’albirin aurores boreals a zones on usualment no són habituals aquests fenòmens, com és el cas de Catalunya.
