Les aurores són un dels espectacles més grans que es poden veure a la Terra, un desplegament de llums i colors conegut especialment al nord d’Europa i Amèrica –les aurores boreals,per bé que també n’hi ha a l’hemisferi sud, anomenades aurores australs– i que ha captivat artistes, filòsofs i científics a parts iguals durant segles. Fins ara, hi havia algunes teories sobre quin era el seu origen però ara, finalment, sembla que ha estat demostrat. En un article a la revista ‘Nature Communications’, un equip de la Universitat d’Iowa, als Estats Units, ha aconseguit provar que les aurores són causades per ones electromagnètiques molt potents durant tempestes geomagnètiques.
Així, aquest fenomen seria el responsable d’accelerar els electrons en direcció a la Terra, fent que aquestes partícules formin l’espectacle de llum que s’observa des de la superfície. Les mesures preses pels científics mostren com aquests electrons pateixen una acceleració ressonant, semblant a la d’agafar una onada amb una taula de surf, tal com va proposar el 1946 el físic rus Lev Landau, una teoria que, finalment, ha resultat ser encertada.
La demostració final ha vingut de la capacitat dels investigadors de simular, per primera vegada, una aurora. Fent servir una cambra de 20 metres de llarg per reproduir el camp magnètic de la Terra, els científics han generat un plasma semblant al que hi ha a l’espai, a tocar de la Terra, i hi han llençat ones electromagnètiques com si fos un aspersor, observant què passava i mesurant com, efectivament, els electrons anaven guanyant més i més energia.
Tot i que no van arribar a brillar, com veiem normalment a les aurores, els resultats obtinguts concorden amb les simulacions fetes per ordinador i amb els càlculs de Landau, donant validesa a la seva teoria i posant punt i final al misteri de les aurores. La comunitat científica ha celebrat la comprovació de la teoria del físic rus, no només per la resolució d’un enigma tan antic sinó, també, perquè pot ajudar molt a entendre com funciona la meteorologia a l’espai, ja que aquesta acceleració d’electrons pot passar a qualsevol altre lloc.
