Un equip d’astrofísics afirma que el Telescopi Espacial James Webb podria haver observat per primera vegada tres ‘estrelles fosques’, uns objectes que fins ara només existien en el pla teòric i que se suposa que obtenen l’energia que les alimenta de la matèria fosca. En un article publicat a ‘PNAS’, Katherine Freese, Cosmin Ilie i Jillian Paulin afirmen que l’anàlisi d’unes imatges obtingudes per l’observatori orbital ha revelat la presència de tres objectes molt brillants que, si fossin el que sembla, podrien tenir la clau que ens permetria comprendre la matèria fosca, un dels misteris sense resoldre més grans de la física.
Un altre tipus d’estrelles
Les estrelles que coneixem brillen en la foscor i el buit de l’espai gràcies a la fusió nuclear. En teoria, però, hi podria haver un altre tipus d’estrelles, alimentades per l’aniquilació de la matèria fosca, que serien enormement més grosses i brillants que el nostre Sol. La matèria fosca, segons es creu, és un 25% de l’univers i, no obstant això, la seva natura continua sent un misteri.
Els científics creuen que està formada d’un nou tipus de partícula elemental, i fa molt de temps que miren de detectar-la. Una de les possibilitat és que siguin les anomenades Partícules Massives d’Interacció Feble que, quan xoquen, es destrueixen mútuament, transmetent la calor a núvols d’hidrogen i convertint-los en estrelles fosques extremadament brillants.
Enigmes pendents de resoldre
Si els tres objectes detectats són estrelles fosques supermassives, doncs, les seves propietats ens podriem permetre aprendre molt de la matèria fosca. Properament, les observacions espectroscòpiques del James Webb podrien confirmar si realment són estrelles fosques, cosa que, a més, podria resoldre un dels resultats més estranys de l’activitat del telescopi espacial: l’existència, aparentment, de moltes galàxies molt grans i massa antigues com per encaixar amb el model estàndard que mira d’explicar el funcionament del cosmos.
Les tres candidates a estrelles fosques, de fet, originalment van ser identificades com a galàxies que, segons les anàlisis espectroscòpiques, haurien de ser d’entre 320 i 400 milions d’anys després del Big Bang, cosa que els convertiria en algun dels objectes més antics que hem vist mai. No obstant això, els investigadors afirmen que podrien ser estrelles fosques perquè, per increïble que sembli, aquests objectes poden arribar a brillar tant com una galàxia… si més no segons la teoria, que afirma que podrien tenir una massa de milions de vegades la del Sol i brillar 10.000 milions de vegades més.
Una possible explicació a la formació d’estrelles fosques
Els astrofísics, de fet, fins i tot tenen un model per explicar-ne la formació. Al centre de les primeres protogalàxies, hi hauria hagut grans grups de matèria fosca i també núvols d’hidrogen i heli. A mesura que el gas es va refredar, es va anar condensant, enduent-se la matèria fosca amb ella. Amb l’augment de la densitat, l’aniquilació de la matèria fosca s’aniria tornant cada cop més habitual, afegint més i més calor, que impediria que el gas acabés de col·lapsar prou com perquè comencés la fusió nuclear que alimentaria el que seria una nova estrella. En comptes d’això, el gas i la matèria foca formarien objectes enormes i d’una brillantor extraordinària.
