La formació del Sol va impedir que el Sistema Solar fos totalment destruït a causa d’una supernova propera. Segons afirma un equip d’investigadors en un article publicat a ‘The Astrophysical Journal Letters’, el gas de què es va formar l’astre del centre del nostre sistema va esmorteïr una gran explosió, salvant-ne el futur i permetent que la Terra arribés a existir com la coneixem.
El naixement de les estrelles
Les estrelles neixen en grans filaments de gas molecular i, en regions on n’hi ha més d’un, es formen estrelles enormes. La proximitat a aquests astres gegantins podria haver acabat amb el Sistema Solar abans fins i tot d’existir com el coneixem ara, a causa del risc d’una gran supernova. Això és, precisament, el que va passar, però el gas del filament de què es va formar el Sol va protegir-lo, o això semblen apuntar les anàlisis de meteorits que contenien isòtops tan antics com el Sistema Solar que es pensen que van ser generats, precisament, per una d’aquestes explosions estel·lars.
Cercant l’origen dels isòtops
Per bé que hi ha la possibilitat que el seu origen no fos aquest, i que ja fossin presents al núvol molecular que va formar el Sol, els meteorits analitzats contenien quantitats massa altes d’un isòtop concret de l’alumini com per haver arribat allà de cap altra manera. L’única explicació possible és un vent estel·lar molt intens, que podria haver tingut lloc a causa d’una gran formació d’estrelles o bé després d’una gran explosió.
El Sistema Solar va quedar protegit
Així doncs, si la supernova no va arrasar el Sistema Solar és, probablement, perquè va ser aturada pels gasos moleculars del filament on es va formar el Sol. El que s’ha trobat als meteorits són els isòtops que van poder arribar a l’altre cantó, prous com perquè sigui difícil atribuir-los cap altre origen però massa pocs com per haver causat una destrucció que hauria acabat amb tot.
