La darrera vegada que el forat negre del centre de la Via Làctia es va activar va ser fa només 200 anys. Així ho afirma un equip d’astrònoms en un article publicat a la revista ‘Nature’, que recorda que d’ençà que el forat va ser descobert, fa aproximadament trenta anys, ha estat majoritàriament tranquil.
El centre ‘dorment’ de la nostra galàxia
Sagitari A*, com és conegut, es troba a 26.000 anys-llum de la Terra i és el forat negre supermassiu més proper a nosaltres. Els científics creuen que fa moltíssim temps que està gairebé sempre ‘dorment’, amb molt poc material girant al seu voltant, i que és per això que resulta difícil d’observar i que es va poder saber de la seva existència fins tan tard.
Buscant l’origen de la radiació
Fa uns 30 anys, precisament, es van detectar raigs X provinents de grans núvols de gas al centre de la galàxia. Una de les explicacions que es va donar és que, en algun moment, Sagitari A* va llençar un pols de radiació a l’espai després d’absorbir una quantitat notable de material de l’espai, i que els núvols de gas van reaccionar-hi. Tot i això, també hi havia altres teories sobre d’on podrien provenir.
Amb el satèl·lit Explorador de Polarimetria de Raigs X de la NASA, els investigadors van poder mesurar la direcció de la radiació, apuntant cap al seu origen, que va resultar ser justament el forat negre supermassiu del centre de la galàxia. Aquesta polarització, a més, també apunta que almenys un dels polsos de raigs X s’havia produït fa uns 200 anys, i que el forat negre es va tornar, de sobre, un milió de cops més brillant del que és ara.
Els investigadors no saben com d’habituals són aquestes activacions, ni tampoc què va causar aquesta en concret. Entre les opcions hi ha, d’una banda, que el forat devorés lentament un núvol molecular gegant o, de l’altra, que una estrella d’una mida considerable fos consumida de cop.
