Al principi de la història de l’univers, quan el cosmos només tenia uns 1.000 milions d’anys d’existència, el temps avançava molt més a poc a poc que no pas ara. En un nou estudi publicat a ‘Nature Astronomy’ i que s’ha centrat en els quàsars, un equip d’investigadors arriba a conclusions sobre el moviment de l’univers que van en línia amb la Teoria General de la Relativitat d’Albert Einstein, que ja apuntava que, al principi de tot, el temps es movia més lentament.
Mirar lluny és mirar al passat
Com que l’univers és tan enorme que la llum triga milers de milions d’anys a arribar del seu origen fins a nosaltres, observar la llum de les galàxies més antigues és com mirar directament al passat. No obstant això, veure els primers temps de l’univers, que es calcula que té una 13.800 milions d’anys d’antiguitat, és molt complicat, perquè els telescopis de què disposem, que observen diverses longituds d’ona de llum, tenen un límit a on poden arribar.

Cronòmetres còsmics
Per esquivar aquest problema, els astrònoms es van fixar en els quàsars, que poden servir com un horari còsmic. Aquests forats negres supermassius i hiperactius, que es troben al centre de les galàxies més antigues, fan tanta llum que poden arribar a brillar 100 cops més que la nostra mateixa galàxia. Aquests esclats de llum, a més, poden servir com un rellotge per comptar el pas del temps a l’univers, i és observant-los com els autors d’aquest estudi es van adonar que, a mesura que l’univers envellia, el temps es va anar accelerant.
Una observació clau per a la comprensió de l’evolució de l’univers
A l’univers que només tenia 1.000 milions d’anys d’antiguitat, el temps hi passava cinc cops més a poc a poc que no pas ara. Si haguéssim estat allà en aquell moment, un segon ens hauria semblat el mateix que ara però mirant-ho des de la nostra posició, més de 12.000 milions d’anys més tard, els primers temps de l’univers sembla que anessin amb retard.

Aquest tipus d’observacions, juntament amb la comprensió de per què l’univers actualment s’està expandint cada cop més ràpidament, poden ajudar els científics a resoldre alguns dels grans misteris s’obre l’origen i l’evolució passada i present del cosmos. La relació entre l’espai i el temps és un element molt important d’això, i si Einstein va afirmar que l’expansió de l’espai hauria de fer que les observacions de l’univers primigeni ens semblessin molt més lentes, de moment sembla que això ha estat comprovat.



