Un equip d’investigadors del Centro de Astrobiología, a l’estat espanyol, han anunciat a la revista ‘Nature’ el descobriment de la galàxia espiral més antiga que s’ha trobat mai. Nascuda poc després del Big Bang, la seva forma, semblant a la de la nostra Via Làctia, desafia els models actuals sobre el cosmos i la seva evolució ja que, segons ells, no hauria de poder existir.
Una galàxia endreçada en un moment de caos
Si l’univers té una edat d’uns 13.800 milions d’anys, fins ara es pensava que les galàxies espirals no podien haver aparegut fins que hagués transcorregut la meitat d’aquest temps. Gràcies al Telescopi Espacial James Webb, però, s’ha pogut descobrir ceers-2112, que segons sembla es va formar no gaire després del Big Bang, en un moment on la majoria de galàxies eren molt més caòtiques, amb estructures molt menys ordenades.
Caldria revisar els models actuals de formació de galàxies
La forma de ceers-2112 i la seva barra central indiquen que les galàxies van madurar i es van endreçar d’una manera molt més ràpida del que pensàvem, cosa que apunta que hi ha parts de les nostres teories sobre la seva formació i evolució que s’haurien de revisar. Al cap i a la fi, en comptes de 7.000 milions d’anys, aquesta galàxia ja tenia les característiques principals de la Via Làctia en només uns 1.000 milions d’anys.
En primer lloc, els models haurien de tenir en compte que les galàxies podien ser força estables en un moment molt més primerenc de la història de l’univers. Per fer-ho, hauria de canviar la quantitat de matèria fosca que es creu que hi havia en aquelles galàxies, ja que es creu que afecta la formació de barres. Unes estructures que, fins ara, no s’esperaven trobar en galàxies tan antigues i que resulten difícils de veure perquè, aleshores, eren molt més petites que les actuals. Ara que se sap que podien existir, potser se’n trobaran més.
