Un equip d’investigadors, fent servir el telescopi ALMA del desert d’Atacama, a Xile, ha descobert el que podria ser el primer exemple d’un planeta ‘troià’, és a dir, un exoplaneta que comparteix òrbita al voltant de la seva estrella amb un altre món. La troballa, presentada a la revista ‘Astronomy & Astrophysics’, és la constatació d’un fenomen que, tot i que fa una vintena d’anys que se sabia que teòricament podia passar, fins ara mai no havia estat observat.
Cossos que comparteixen òrbita
S’anomenen troians els cossos rocosos que hi ha a la mateixa òrbita que els planetes. Al nostre Sistema Solar aquest fenomen és comú, en el cas dels asteroides. La Terra, sense anar més lluny, té un parell de troians com aquest mentre que Júpiter en té, que s’hagin comptat, més de 12.000. La NASA, de fet, fins i tot va posar en marxa la missió Lucy, que va sortir cap a aquest planeta l’octubre de 2021 i que vol estudiar-los.
En qualsevol cas, i per raons evidents de distància, les proves de l’existència d”exotroians’, i especialment de planetes exotroians, havien estat nul·les. Per bé que se sabia que existien, si més no sobre el paper, ningú no n’havia detectat mai cap. Després d’aquest descobriment, però, els investigadors s’estan preguntant com es formen i evolucionen aquest planeta i quants més podrien existir.
Unes observacions prometedores
Situat a 370 anys-llum de nosaltres, el planeta és al sistema PDS 70, que té una estrella jove al centre que, segons se sabia fins ara, tenia dos planetes de la mida de Júpiter orbitant-la, anomenats PDS 70b i PDS 70c. A l’òrbita del primer, però, els astrònoms hi han observat un núvol de restes que podrien ser, segon creuen, els materials amb els quals s’està formant un planeta ‘troià’ o bé les restes d’un que ja s’ha format.
Els investigadors van observar aquest planeta mentre observaven PDS 70, detectant la presència d’un núvol en un punt de l’òrbita de PDS 70b on, segons la teoria, hi podria haver troians. Segons els seus càlculs, el núvol és una massa que duplica la de la nostra Lluna i si no és un exotroià de ple dret és un que s’està formant. Una gran diferència amb el planeta amb qui comparteix òrbita, PDS 70b, que té una massa que triplica la de Júpiter. Una altra dada interessant és que l’òrbita que comparteixen aquests dos planetes fa que triguin entre 119 i 120 anys a fer una volta a la seva estrella.
En qualsevol cas, els científics apunten que això, de moment, només són indicis i que, el 2026, tornaran a fer servir el telescopi ALMA per veure com han evolucionat tant el planeta com el núvol i, amb sort, demostrar que efectivament s’ha descobert el primer exotroià de què es té notícia.
