La primera missió de Corea del Sud a la Lluna, que va enviar al satèl·lit la Korea Pathfinder Lunar Orbiter o ‘Danuri’, ha fet descobriments sorprenents. Entre ells, tal com van informar els seus responsables en una trobada de la Unió Geofísica Americana que va tenir lloc fa pocs dies, hi ha el fet que la cara oculta de la Lluna condueix millor l’electricitat que no pas la visible. Tota una sorpresa inesperada i que, per sí sola, ja és un resultat molt més important del que esperaven els científics coreans.
La sonda va ser llançada el mes d‘agost de 2022 i, des del desembre d’aquell any, ha estat observant el satèl·lit. Es tracta de la primera nau sud-coreana que va més enllà de l’òrbita de la Terra i, en principi, hauria de ser una passa inicial en un camí que ha de dur astronautes d’aquest país a la superfície lunar. Un projecte en què, a més, col·laboren no només amb la NASA sinó també amb altres agències espacials.
Una gran explosió de raigs gamma
Entre les observacions fetes per la Danuri i que es van fer públiques aquesta setmana hi ha els resultats de l’espectròmetre de raigs gamma de la nau, que no només n’ha detectat a la superfície lunar sinó també de provinents de l’espai, inclòs l’esclat d’aquests raigs més potent que s’ha detectat mai i que va arribar a la Terra l’octubre de 2022. A més, també en va registrar d’altres, provinents d’estrelles llunyanes i també del Sol.
Fotografies de cràters en una foscor gairebé total
A més, la Danuri també duia una càmera de la NASA, anomenada ‘ShadowCam’ i que ha aconseguit algunes de les millors imatges disponibles dels cràters que hi ha a prop del pols de la Lluna, on no arriben els raigs del Sol. Gràcies a la poquíssima llum que arriba de zones una mica més il·luminades, s’ha pogut veure que aquests cràters no són tan profunds com semblaven.
El misteri dels camps magnètics
El més sorprenent, però, han estat les mesures dels camps magnètics a la cara oculta de la Lluna. Col·laborant amb dos satèl·lits lunars de la NASA, la Danuri ha pogut mesurar-los i, com que són generats per la conductivitat interna del satèl·lit, s’ha pogut veure com sembla que una meitat condueix millor l’electricitat que l’altra. Un fet que no sembla tenir sentit però que podria explicar-se o per una diferència de temperatura o bé perquè, en aquell costat, hi hagi més aigua.
Una missió que pot durar molt més del que s’esperava
Per bé que els científics sud-coreans han reconegut que han tingut problemes amb una de les càmeres de la Danuri, en general estan molt satisfets amb el que han aconseguit. Tot i que pensaven que només funcionaria durant un any, de moment sembla que podria durar mesos o fins i tot anys addicionals. La gran pregunta, de fet, és si podrà sobreviure a l’eclipsi solar que hi haurà el març de 2025, que l’obligarà a funcionar amb les bateries. Si supera aquest moment, podria continuar operant durant molt més temps.
