El físic teòric Rajendra Gupta, professor de la Universitat d’Ottawa (Canadà), ha desafiat el model cosmològic acceptat actualment en un article publicat a ‘Montly Notices of the Royal Academy of Sciences’ on afirma que l’univers, en realitat, podria ser el doble d’antic del que es creia. Segons afirma, el seu model fa que l’antiguitat del cosmos sigui de 26.700 milions d’anys en comptes de 13.700, cosa que permetria resoldre un dels grans problemes del model actual, el de la formació aparentment rapidíssima de les primeres galàxies.
El càlcul del temps passat des del Big Bang
Durant molt de temps, els astrònoms i els físics han calculat l’edat de l’univers mesurant el temps que ha passat des del Big Bang i estudiant les estrelles més antigues a partir del viratge al roig de la llum que prové de galàxies molt llunyanes. L’any 2021, gràcies a noves tècniques i als avenços tecnològics, es va arribar a la conclusió, seguint el model de concordança Lambda-CDM, que l’esdat de l’univers és de 13.797 milions d’anys.
Les observacions plantegen dubtes importants
No obstant això, els científics continuen dubtant perquè hi ha estrelles, com l’anomenada Matusalem, que semblen més antigues que l’edat estimada de l’univers, així com pel descobriment de galàxies primigènies en un estat evolutiu molt més avançat del que hauria de ser possible. Així, i tal com ha revelat del Telescopi Espacial James Webb, 300 milions d’anys després del Big Bang ja hi havia galàxies amb una maduresa i una massa que, en teoria, necessiten milers de milions d’anys d’evolució per assolir. Per si això fos poc, aquestes galàxies són molt petites, un altre misteri sense resoldre.
Un possible explicació a tot plegat
L’anomenada teoria de la llum cansada, proposada pel suís Fritz Zwicky el 1929, afirma que el viratge al roig de la llum de galàxies llunyanes és a causa de la pèrdua radual d’energia dels fotons a través de distàncies enormes. Això, però, no concorda amb les observacions, i és aquí on Gupta intervé i afirma que, si es permet que aquesta teoria coexisteixi amb un univers en expansió, es pot reinterpretar el variatge al roig com un “fenomen híbrid” en comptes de causat únicament per l’expansió.
A més, Gupta també empra la idea de les anomenades ‘constants d’acoblament’, fruit d’una hipòtesi de Paul Dirac. Aquestes constants fonamentals de la física governen les interaccions entre partícules però, per a Dirac, poden haver variat amb el temps. Si poden evolucionar, el marc temporal de la formació de les primeres galàxies podria estendre’s entre uns quants centenars de milions d’anys fins a diversos milers de milions d’anys, cosa que podria explicar el nivell de massa i desenvolupament que s’hi ha observat.
El físic, a més, també apunta que la interpretació tradicional de la constant cosmològica, que atribueix a l’energia fosca l’acceleració de l’expansió de l’univers, s’hauria de revisar. Per a ell, cal una constant que tingui en compte l’evolució de les constants d’acoblament. Amb aquesta modificació del model cosmològic, conclou, l’enigma de les petites galàxies dels inicis de l’univers podria quedar resolt i permetre que, a partir d’ara, les observacions fossin més precises.
