La Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha incorporat al seu patrimoni i la col·lecció papirològica Palau-Ribes, una col·lecció de 3.000 fragments papiracis egipcis que representen prop de 25 segles i s’han escrit amb llengües i sistemes d’escriptura diversa. Una de les peces més preuades d’aquests 3.000 fragments és un evangeliari en copte sahídic que és el més antic que es conserva i que data del segle V i manté la seva enquadernació original. En declaracions recollides per l’ACN, Alberto Nodar, investigador principal del projecte de papirologia de la UPF i conservador de la col·lecció posa èmfasi en la importància d’aquesta peça de la col·lecció, ja que “es tracta d’un document molt important, perquè és un còdex conservat amb enquadernació i pel seu significat en la història de la bíblia copta”; a més, aquest evangeliari té una característica curiosa “perquè té els evangelis de Lluc, Marc i Joan, però li falta el de Sant Mateu, que s’ha identificat en una altra col·lecció”.
El papiròleg, professor i biblista Josep O’Callaghan, membre de la Companyia de Jesús, va ser qui va adquirir aquesta col·lecció en els anys 60 i 70; i la companyia religiosa l’ha cedit a la universitat amb un contracte de comoditat de vint anys prorrogables.
Els altres documents de gran valor que hi havia a la col·lecció
Més enllà d’aquest preuat evangeliari, la UPF ha incorporat al seu patrimoni un rotlle escrit en hieràtic que data entre els segles X i VIII abans de Crist i uns fragments carbonitzats d’un arxiu administratiu de l’època romana del segle III després de Crist. Nodar destaca que els documents que ha incorporat la UPF hi ha un espectre molt ampli que passa des de textos literaris, profans, bíblics fins a documents administratius o escolars.
