Abans de convertir-se en les criatures que coneixem a dia d’avui, els pingüins -els australs- van arribar a tenir la mida d’una persona, com també ho van fer moltes altres espècies d’ocells que, d’estatures difícils d’imaginar a dia d’avui, fins i tot van arribar a compartir la Terra amb els humans primitius. La seva evolució, fins ara, havia estat un misteri, però un descobriment fet a Nova Zelanda ha aconseguit aportar la informació necessària per resoldre el misteri: els fòssils d’un dels seus avantpassats, la baula perduda que explica la seva evolució després de l’extinció dels dinosaures.
Entre els anys 2006 i 2011, a les illes Chatham, es van trobar les restes de cinc exemplars de l’espècie Kupoupou stilwelli, desconeguda fins aleshores i és la més petita que es coneix que ja tenia una mida semblant a la dels seus parents actuals. Aquests ocells van viure fa uns 61 milions d’anys, després de l’extinció dels dinosaures, en un moment on l’Antàrtida no tenia gel. Tal i com explica una anàlisi d’aquests fòssils, publicat a la revista ‘Palaentologia Electronica’, aquests pingüins, molt més petits que els seus avantpassats, tenien les potes molt més petites i s’assemblaven molt més als actuals que pas a les espècies gegants del passat. Fins i tot ja s’havien tornat uns nedadors molt competents.
Els relativament pocs milions d’anys que separen l’extinció dels dinosaures de l’existència d’aquests “petits” pingüins indiquen que la seva evolució després del cataclisme que va eliminar els rèptils gegants del nostre planeta va ser molt ràpida i que els seus avantpassats ja s’havien separat dels seus parents més propers, com els albatrossos i els petrells, a finals del Cretaci. Probablement van perdre la capacitat de volar després de l’extinció dels dinosaures, cosa que dóna una idea de com de ràpid van evolucionar i es van adaptar a la vida marina.
