Durant segles, els humans hem fet servir l’orina i els excrement dels animals com a adob per als camps, fent servir, amb més o menys consciència, els nutriens que contenen aquestes restes per millorar la rendibilitat dels camps.
Fer el mateix amb les aigües residuals que produim cada dia, però, d’entrada és una idea poc popular, tot i que ara un equip de la Universitat d’Illinois (Estats Units) ha examinat amb cura aquesta possibilitat i ha elaborat un model que mostra, a nivell teòric, quines zones del món es podrien beneficiar més de la implantació d’un sistema de recirculació del nitrogen, el fòsfor i el potassi provinent de les aigües residuals dels humans i que el fes servir per a millorar els beneficis obtinguts a moltes explotacions.
L’equip, que ha publicat els resultats d’aquest estudi a la revista ‘Nature Sustainability’, es va a donar que hi havia un seguit de passos que, fins a cert punt, es podien circularitzar: cultivar fent servir fertilitzants, menjar i expulsar les restes, incloent-hi el nitrogen, el fòsfor i el potassi. Tancar aquesta sèrie de passos, segons van aventurar, podria ser una idea molt interessant a explorar.
L’equip de científics responsables d’aquest estudi van dur a terme un examen a fons de 57 grans ciutats per veure quines eren les possiblitats per a la recirculació de nutrients provinents de les aigües residuals. Entre els factors que es van tenir en compte hi ha la distància de transport dels nutrients, la població, el tipus de cultiu, la seva densitat i les seves necessitats… En alguns casos fins i tot es va plantejar la possibilitat de fer servir l’aigua, lleugerament tractada, per a regar i aportat nutrients alhora.
L’ús d”aigües residuals tractades amb aquesta finalitat pot ser una gran opció als llocs on els grans camps de cultiu són a prop de les grans ciutats, com passa a grans parts d’Àfrica, Àsia i Europa. L’únic problema és el transport, ja que moure aigua resulta molt complicat. Una de les solucions proposades és extreure els nutrients de l’aigua i recuperar un producte que ocupi molt menys espai i sigui molt més fàcil de transportar, semblant als fertilitzants en forma de cristalls que es fan servir habitualment.
Els resultats de l’estudi mostren clarament que moltes ciutats del món es podrien beneficiar d’aquest sistema sostenible de reutilització d’aigua, no només pel que fa als seus cltius sinó, també, en la seva independència econòmica. A El Cairo (Egipte), per exemple, si es fes servir tot el nitrogen de les aigües residuals, es podria reduir la importació de fertilitzants de nitrogen de tot el país en un 50%, i en altres regions del continent africà podria proporcionar una fertilitzant als petits agricultors que no tenen recursos econòmics per adquirir-ne.
En altres llocs, en canvi, segons l’estudi, la reutilització de les aigües residuals no seria una opció gaire eficient. Els responsables de la investigació, però, defensen que les dades que han obtingut poden servir com a estimacions que poden resultar útils a l’hora d’identificar tendències i zones apropiades per a la implantació de sistemes de reutilització d’aigua en el futur i com a punt de partida de noves investigacions.
