Afegir seleni a la dieta protegeix els ratolins de l’obesita i els aporta beneficis metabòlics, segons un estudi publicat a la revista ‘eLife’ i elaborat per un equip de recerca de la Fundació Orentreich per a l’Avenç de la Ciència (Nova York, Estats Units). Segons els resultats del treball, es podrien desenvolupar teràpies que tindrien tots els efectes antiedat d’una dieta vegana però permetrien que les persones mengessin com sempre. Tot plegat està relacionat amb una forma coneguda d’allargar la vida i la seva qualitat en molts éssers vius, relacionat amb el control d’un aminoàcid anomenat metionina. Tot i que reduir la seva ingesta es pot fer de manera natural, per exemple amb una dieta vegana, això es podria aconseguir d’altres maneres, com amb la metionina, que causa un descens d’una hormona que regula l’energia, coneguda com a IGF-1, que també es redueix si no es mengen productes d’origen animal.
L’estudi, que volia saber si el seleni oferia la mateixa protecció que una reducció de la metionina, va consistir a alimentar ratolins joves, mascles i femelles, amb una de tres dietes altes en greixos: una de normal pel grup de control, una amb nivells baixos de metionina i una de normal però amb una font de seleni. En tots els casos, els científics van observar que el seleni protegia completament contra el gran augment de pes i d’acumulació de greix que van veure en els ratolins que menjaven productes alts en greixos i que tenia el mateix efecte que la restricció de la metionina. A continuació van explorar els efectes de les dietes en la fisiologia, mesurant quatre marcadors metabòlics, i van comprovar que els nivells d’IGF-1 s’havien reduït en els ratolins que prenien seleni. En conseqüència, van arribar a la conclusió que la millora en la seva qualitat de vida podia ser la mateixa en tots dos casos.
Per tal de conèixer millor aquests beneficis, els investigadors van fer la mateixa prova amb un organisme completament diferent: el llevat. Els dos indicadors més grans de la qualitat de vida del llevat són la llargada de la seva vida, que dóna informació de quant de temps pot ser viable en estat dorment, i la vida replicativa, que mesura quantes vegades es pot reproduïr. Així, si la restricció de metionina allarga la seva vida, el seleni també ho fa, i d’una manera espectacular, augmentant-la un 62% (de 13 a 21 dies) i, a més, es va reproduir nou generacions més. Així doncs, i a través de proves d’envelliment cel·lular, van poder demostrar que aquests efectes tan positius funcionaven en un organisme molt simple de la mateixa manera que en els ratolins i, a més, podent observar els resultats a llarg termini. El proper, doncs, és començar a investigar si en els humans continuaria passant el mateix.
