Amb molt pocs nutrients i una gravetat molt menor que la de la Terra, cultivar tomàquets a la Lluna o a qualsevol altre planeta sembla impossible. Una hormona de les plantes, però, l’estrigolactona, ho podria fer possible, segons afirma un equip de biòlegs de la Universitat de Zuric, a Suïssa. Aquesta hormona, que ajuda a l’establiment de relacions simbiòtiques entre algunes espècies de fongs i les arrels de les plantes, és un element clau per fer que creixin, fins i tot en unes condicions tan poc favorables com les que podrien trobar fora del nostre planeta.
La idea d’establir colònies a la Lluna o a altres planetes fa temps que ronda el cap de moltes persones, més enllà dels escriptors de ciència-ficció. Tant la mateixa NASA com alguns particulars, com Elon Musk o Jeff Bezos, han imaginat convertir aquest desig en una realitat, però tant l’establiment de colònies estables com les expedicions espacials de llarga durada han topat amb la dificultat d’alimentar aquests humans establerts de forma permanent -o quasi- fora de la Terra.
Cultivar vegetals al lloc on són és una de les respostes més evidents, però també és d’esperar que el sòl de la Lluna o de qualsevol altre planeta siguin menys aptes que els de la Terra, especialment pel que fa als nutrients. La solució més ràpida seria transportar sòl ric en nutrients i fertilitzants al lloc on es volgués establir un camp de conreu, però això tindria uns costos econòmics i ecològics molt alts.
La investigació dels biòlegs de la Universitat de Zuric, el resultat de la qual ha estat publicada a la revista ‘Nature’, es centra en un procés conegut com a micorrització, consistent en una simbiosi entre fongs i les arrels de les plantes. Els primers proporcionen a les arrels quantitats extres d’aigua, nitrogen, fosfats i altres elements del sòl i, a canvi, aconsegueixen una part del sucre i els greixos que produeix la planta.
Aquesta associació, que es produeix de manera natural, és estimulada per les hormones de la família de les estrigolactones, que la majoria de les plantes segreguen al voltant de les seves arrels. El procés de micorrització és molt important pel creixement de les plantes i té uns efectes molt importants, potenciant-lo i, per tant, augmentant la seva producció, especialment en sòls baixos en nutrients.
A l’espai, però, cultivar plantes no només té el problema de la falta de nutrients al sòl sinó que, a més, la gravetat sovint és molt menor que la de la Terra, com és el cas de la Lluna. Per investigar quin efecte té la gravetat en el creixement de les plantes, els investigadors van cultivar petúnies i fongs adients per a la micorrització en condicions simulades de gravetat zero.
Les petúnies són un organisme que serveix de model per a totes les plantes de la família de les solenàcies, entre les quals hi ha les patates, les tomaqueres i les albergineres. Els experiments van mostrar com la falta de gravetat alenteix la micorrització i, per tant, redueix l’obtenció de nutrients.
L’estrigolactona, però, pot contrarrestar aquest efecte negatiu, ja que les plantes que segreguen grans quantitats d’aquesta hormona, combinades amb fongs que van ser tractats amb una versió sintètica de la mateixa, van aconseguir créixer en sòls amb pocs nutrients tot i les condicions de microgravetat en que es trobaven.
L’ús de l’estrigolactona, doncs, podria permetre cultivar patates, tomàquets i albergínies en llocs tan complicats com la Lluna, gràcies al seu efecte potenciador de la micorrització. Els científics responsables de l’estudi creuen que aquesta possibilitat podria obrir el camí a cultivar amb èxit fora de la Terra algunes de les plantes més habituals de l’alimentació dels humans.