Un estudi publicat a Nature Ecology and Evolution conclou que els grans herbívors que vivien a les tundres i estepes del centre d’Europa, com ara els mamuts, van sobreviure precisament gràcies a la seva mida gegantina. “No és que ser grans fos només un avantatge, era una obligació. Necessitaven ser enormes”, explica Josep Peñuelas, investigador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas al CREAF i autor de l’estudi. Les matemàtiques mostren que aquesta característica va ser clau en el seu èxit abans que els humans els extingissin: com més grans eren, més baixava el seu ritme metabòlic i millor aprofitaven l’energia. A més, eren capaços d’ingerir i digerir més aliment, entre altres coses perquè tenien un intestí més llarg. Per si això fos poc,durant la cerca d’aliment, les seves enormes potes remenaven més la neu i aixafaven les catifes de molsa. Gràcies a això, el terra quedava “llaurat” i s’omplia d’herba fresca més aviat i en molta més quantitat.
|
