MonPlaneta
El llobarro, lliure de microplàstics fins i tot si viu en els entorns més contaminats
Llobarros al Mercat de la Boqueria, a Barcelona
Llobarros al Mercat de la Boqueria, a Barcelona | Studio Sarah Lou (Flickr)

!--akiadsense-->

Un estudi fet al laboratori per experts de l’Institut Alfred Wegener per a la Recerca Polar i Marina, a Alemanya, ha investigat com absorbeixen els microplàstics els llobarros. Després de quatre mesos alimentant-los amb grans quantitats d’aquestes partícules, i si més no pel que fa als efectes del seu consum en la salut humana, sembla que les notícies són bones: només una part extraordinàriament petita d’aquests plàstics va arribar als filets del llobarro, amb la resta sent expulsada en els excrements. Aquests resultats, publicats a la revista ‘Marine Pollution Bulletin’ són, per als científics, la primera indicació que aquests peixos podrien ser bons per a l’alimentació humana fins i tot si són pescats en les aigües més contaminades per microplàstics.

Arreu del món, als rius, llacs, mars i oceans, els peixos viuen envoltats de microplàstics, fins i tot els que són criats a piscifactories, i és ben sabut que n’ingereixen quan s’alimenten. Així, prenent com a exemple els llobarros, els científics de l’Institut Alfred Wegener van voler esbrinar quants d’aquests microplàstics passaven a la sang dels peixos i anaven a parar al seu teixit muscular, on podrien ser ingerits pels seus depredadors, inclosos els humans. Per a l’experiment, un grup de llobarros joves va ser alimentat durant setze setmanes amb una barreja d’aliment i pols de miroplàstics fluorescent d’un diàmetre d’entre un i cinc micròmetres, els microplàstics més petits que es troben al mar. Durant l’experiment, aquests peixos van menjar més de 163 milions de partícules de microplàstics. Després, van ser filetejats i analitzats per recuperar tots els microplàstics que hi pogués haver als seus teixits musculars.

Tot i la gran quantitat de contaminació de microplàstics a què van ser sotmesos, per cada cinc grams de filets només hi havia una o dues partícules. A més, durant l’experiment els peixos van créixer perfectament i tenien bona salut. Pel que sembla, l’organisme dels peixos pot aïllar i expulsar aquestes partícules abans no tinguin temps d’introduir-se als seus teixits.

Nou comentari

Comparteix