La riuada mortal que va colpejar l’Himàlaia el passat 26 d’agost va començar amb un gran col·lapse de roca i material glacial que va alliberar una energia equivalent a la d’un terratrèmol de magnitud 5,2. Així ho conclou un estudi internacional liderat per investigadors del Nepal i publicat a la revista científica Seismica, en què ha participat el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). L’equip ha reconstruït la seqüència del desastre a partir de les dades de diverses xarxes sísmiques, que van registrar les vibracions generades pel despreniment i pel posterior avanç de l’aigua.
Segons l’estudi, el col·lapse principal es va produir a les 02.52.16 h UTC. La massa mobilitzada s’estima en uns 100 milions de metres cúbics, formada sobretot per roca i material procedent de les glaceres. La inundació posterior va sorprendre persones a la frontera entre el Tibet i el Nepal i habitants de la vall del riu Trishuli. En el primer tram analitzat, el flux va superar els 165 quilòmetres per hora. El desastre va deixar una greu afectació humana i material. Segons les últimes dades que es coneixen, les autoritats nepaleses han recuperat els cossos d’almenys 1.455 persones, mentre que 5.285 continuen desaparegudes. El govern va suspendre la setmana passada les tasques de recerca per concentrar els recursos en la reconstrucció, una decisió que va provocar protestes de familiars de les víctimes.
Les vibracions van arribar fins a la península Ibèrica
La força del fenomen va quedar enregistrada molt més enllà de les zones afectades. Les vibracions associades al moviment de l’aigua es van mantenir durant hores i van ser detectades per estacions situades a més de 100 quilòmetres del riu. Les ones sísmiques generades pel desastre també es van observar a escala planetària. Concretament, a distàncies superiors als 19.000 quilòmetres.
Jordi Díaz, investigador del CSIC a Geociències Barcelona (GEO3BCN), ha analitzat les ones que es van registrar a la península Ibèrica a través de les xarxes de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) i de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Les dades demostren que els sismòmetres poden aportar informació valuosa no només sobre terratrèmols, també en casos de grans esllavissades i inundacions sobtades.
Senyals abans del col·lapse
L’anàlisi també ha identificat més de 60 esdeveniments sísmics durant les dues setmanes anteriors a la catàstrofe. Un d’ells es va registrar només 17 minuts abans del col·lapse principal i va alliberar una energia equivalent a la d’un terratrèmol local de magnitud 2,5. Si bé encara no poden determinar si aquests senyals estaven relacionats amb moviments previs, els investigadors reivindiquen el potencial de les xarxes sísmiques regionals per vigilar fenòmens d’aquest tipus i activar alertes primerenques. Disposar d’aquestes dades podria ajudar a detectar situacions de risc i avisar amb temps les poblacions exposades.
